http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/

15 de agosto de 2015

MODERNISME, UNA HISTÒRIA DE DESTRUCCIÓ, A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...15-08-2015...!!!


Publicado el 17 feb. 2013
"Modernisme, una història de destrucció" posa al descobert la intensa campanya de descrèdit que hi va haver contra el moviment modernista durant el segle XX per part d'alguns intel·lectuals catalans més rellevants i no en contra de la creença popular per part del franquisme.

Amb Lluís Permanyer accedim a cases privades de l'Eixample, mai vistes fins ara, on encara es conserva la més pura essència del Modernisme. Es tracta de mostrar l'esplendor de l'ornamentació i mobiliari original que ha quedat preservat del pas del temps.

El documental planteja, de la mà de Lluís Permanyer, una de les paradoxes més sorprenents generades en el món artístic i cultural de Catalunya. Avui, gent de tot el món ens visita per admirar la Barcelona modernista que va sobreviure en contra de l'opinió d'alguns dels intel·lectuals catalans més importants del segle XX, com Eugeni d'Or, Josep Pla o Carles Riba.

Per entendre el perquè d'aquest descrèdit i d'aquesta febre destructiva, que va atacar principalment l'arquitectura, el documental ens porta al principi d'una història d'esplendor.

El Modernisme va accentuar, entre els burgesos, una competició per veure qui feia la casa més alta, més gran, més ornamentada, més bella i, fins i tot, la més agosarada. El resultat: una arquitectura i un art que va aconseguir enlluernar el món sencer.


Aquest documental dóna les claus que desmenteixen la creença del mateix Permanyer, i de moltes persones, que culpen el franquisme de la destrucció de l'arquitectura modernista de Barcelona. Amb aquest objectiu, indaga en les verdaderes causes que posen en el punt de mira d'aquesta destrucció a intel·lectuals catalans.

2 comentarios:

Miquel dijo...

Me gustaría descontextualizar el artículo, de manera que pudiéramos separar el trigo de la paja.
El ModernismocComo movimiento es francamente insuperable. A todas luces portador de un arte donde se admira la belleza de los vegetales y donde los animales, los reales y fantásticos, tienen lugar prominente.
Donde los artesanos dan rienda suelta a su imaginación y donde no hay fronteras ni cortapisas por parte de quien paga.
Y hasta aquí la primera parte.
La segunda es el contexto. El porqué se puede hacer lo que se construyó. Quien pudo hacerlo y a base de qué.
No hay ningún obrero que pueda hacerse una casa modernista, ni tan sólo comprar un abalorio, porque las casas modernistas son el ego de los amos (tal como suena). La Ley de propiedad Vertical no estaba vigente, y cuando uno se compraba una casa es que compraba la finca entera (de ahí que se vean aún las iniciales de los amos o constructores de las fincas en el portal). Además, absolutamente todo estaba hecho a medida, los muebles, las estufas, las lámparas y demás.
Las casas modernitas eran odiadas por la plebe del Casc Antic (Raval, Barceloneta, Ribera y Gótic) y no fue el franquismo quien acabó con muchas de ellas, fueron los constructores modernos y muy de aquí (léase Nuñez y Navarro) quien arrasó con casi todos los chaflanes de Barcelona comprando favores a diestro y siniestro.
El Modernismo es bellísimo en su forma, pero el dinero que los amos pagaban para construír sus fincas salía de las espaldas del obrero en forma de jornales exiguos, explotaciones de mano de obra barata, de niños y de jornadas intermnables.
Basta mirar de quien son las fincas más rimbombantes y a que se dedicaban los amos de estas fincas.
Pero insisto, hay que separar los dos contextos y admirar lo uno separando lo otro.
Un beso

Mª Trinidad Vilchez dijo...

Dicho queda estimat Miquel.
Un beso y BFDS, muchas gracias.