LinkWithin

http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/

8 de juliol de 2015

EL CARRER DE MANDRI, A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...8-07-2015...!!!

 Fotografia cedida per Teresa Laplana Balaguer.
Es veu un hort que i havia al carrer Mandri cap el 1940.
Al derrere es veuen edificis del carrer Ciutat de Balaguer amb Arimon.

La finca de Can Mandri, amb un gran mas sota mateix del Passeig de la Bonanova, El 1864 la Diputació de Barcelona va convertir el camí en una bona carretera, excepte el pas difícil del torrent d'en Mandri on es va fer un pont el 1870.
Bona part de la superfície que ocupa aquet carrer era la finca de Can Mandri, amb un gran mas que va subsistir fins als anys quaranta. Era una finca agrícola i, a part d'horts i vinyes, també es dedicava al conreu de flors.



Foto: Manel Bosch, Mandri, 1958
Mandri con Arimon 1958
Cerebrino Mandri 1920



Us en recordeu del Cerebrino Mandri? En parlàvem al principi de l’article. Els primers habitants del carrer Mandri hi van anar a viure amb prou feines cinc anys després de l’enderroc de la masia i la desaparició del torrent. Molts no sabran mai que el nom del carrer Mandri ; no ve del fàrmac i del doctor sinó de Josepa Mandri i Rifós (segles XVIII-XIX), una de les últimes inquilines de Can Mandri.

Conreava els camps de secà entre dos torrents; sense intuir que, un segle després, acabaria donant nom a un carrer; però que, tot i això, s’enderrocaria casa seva i que poc després ningú no recordaria ni tan sols que hi hagués hagut una masia.


El fàrmac va ser definitivament retirat del mercat l’any 2008.


Sembla ser que des de finals del segle XIX hi hagi hagut tres branques de Mandri a Sarrià-Sant Gervasi, totes tres provinents de Llavaneres. D’una banda, els qui s’han dedicat a la farmàcia. Són descendents de Ramon Mandri i Campanar, nascut el 1851 a Figueres, farmacèutic, poeta, i creador del famós Cerebrino Mandri. Els Mandri “del Cerebrino” tenien, fins poc després de la guerra del 1936, la finca coneguda com a Torre del Sol, a Sant Boi de Llobregat (c/ Joan Bardina, 29). D’altra banda, hi havia els Mandri de la finca de l’actual carrer major de Sarrià (173). I en tercer lloc, a Sant Gervasi, diuen que el carrer de Mandri deu el seu nom a Josefa Mandri i Rifós, casada el 1801 amb l’Antoni Dionisi Ferret i Torrents, advocat de Vilanova i la Geltrú. 
Josepa Mandri i Rifós. Darrera pubilla de l'heretat Can Mandri, instituïda hereva universal de tots els béns mitjançant els capítols matrimonials atorgats el 1801 amb motiu del seu casament amb Antoni Dionís Ferret i Torrents, doctor en dret a Vilanova i la Geltrú. En foren successors, l'any 1850, llurs fills: Joaquim i Josepa Ferret i Mandri. En el plànol general de Sant Gervasi de 1895 no consta obert el carrer que, en obrir-se posteriorment, prengué el nom de l'heretat.
El pare d’ella (Andreu Mandri) era de Llavaneres, i els ascendents també. Mariano Josep Mandri va ser batejat a Sant Andreu de Llavaneres el 17 de març del 1675. El 1878 la finca que dóna nom a l’actual carrer de Mandri va passar altra cop als familiars de Llavaneres. Els actuals Mandri farmacèutics estan emparentats directament amb els socis quasi principals de la central de l’empresa multinacional Bimbo (a Mèxic).

 ICC.-RF.47997.-Pg-Bonanova

4 comentaris:

Miquel ha dit...

Muy buenas historia y mejores fotos.
Mira por donde se puede saber el porque de tanto limpiazapato de la época. Hoy es inimaginable sin la ayuda de tus fotos.
Un abrazo

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

El barro que había cuando llovía era así y tenías que esquivar los charcos y el barro, en Sabadell, donde yo vivía no habían esos limpiabarros, ni portera ni celador era un barrio humilde , no se si en el centro habían, yo no los recuerdo.

Te he puesto el enlace mío en tu blog.
Muchas gracias MIQUEL, un fuerte abrazo.

Jesús pececillo ha dit...

Bueno yo he trabajado algunos años entre C/ Mandri y C/Sevilla ,nada que ver con estas fotos,un besico

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Hola querido Jesús, ya ves lo que ha cambiado todo, ahora es una calle de lo más pijo.
Otro besico y muchas gracias.