LinkWithin

http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/

22 de juliol de 2015

CASA AMATLLER, A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...22-07-2015...!!!

El 12 de març de 1898, l’industrial xocolater Antoni Amatller Costa (1851-1910), va comprar una finca de 1.415 m2, en el número 101 (després 41) del Passeig de Gràcia de Barcelona, consistent en una casa de planta baixa i quatre pisos i un jardí de poc més de 800 m2. En va pagar 490.000 pessetes. Era un edifici construït el 1875 sota la direcció del mestre d’obres Antoni Robert, seguint les pautes marcades en el pla Cerdà. A l’Arxiu Municipal Administratiu es conserva un dibuix d’Antoni Robert amb l’alçat de la façana, de composició simètrica clàssica, amb accés central i dos locals comercials a banda i banda, i quatre balcons a cada pis. Segons aquest projecte l’immoble havia de constar de planta baixa i tres pisos, però en el moment de la construcció se n’afegiria un quart, que va haver de ser legalitzat finalment per Antoni Amatller.


Antoni Amatller va encarregar la remodelació de l’edifici que havia comprat, per tal de convertir-lo en la seva residència, a Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Format a l’època de la Renaixença, l’arquitecte, polític i historiador de l’art tenia una particular concepció arquitectònica. En els seus escrits explica que Catalunya era un país que havia estat una de les potències de la Mediterrània medieval i que, havent passat per alguns segles de decadència, havia recuperat la seva potència econòmica al llarg del segle XIX gràcies a la industrialització. El país necessitava projectar una nova imatge, mitjançant una arquitectura moderna (d'aquí vindria el Modernisme) que poses de manifest l’empenta recuperada de la societat catalana; una arquitectura evocadora de les glòries del passat, prenent com a base les arts tradicionals per adaptar-les als nous materials i a les noves necessitats. Per aconseguir-ho era imprescindible comptar amb la col•laboració dels tallers artesanals que, ressuscitats i fortificats pel renaixement literari i històric, conformaven el col•lectiu capaç de convertir els projectes dels arquitectes en realitat. Participaven, així, en les tendències més innovadores que estaven transformant les capitals europees.

La intervenció de Josep Puig i Cadafalch va donar lloc a una transformació radical de l’edifici, comportant
l’enderroc i recomposició de la façana,
la construcció d’un estudi fotogràfic al terrat,
reestructuració i redecoració de la planta baixa (incloent la caixa d’escala principal),
canvis substancials en la distribució i redecoració integral del pis principal,
la incorporació d’un ascensor elèctric i la instal•lació d’una plataforma giratòria per a l’automòbil del propietari i
la rehabilitació de cuines i quartos de bany de tots els habitatges.



 Lucernario.

 El ascensor es el original.

A este ascensor ,los turistas no tienen acceso.

Dentro del ascensor, me veo reflejada.
Reja del ascensor.


 La decoración es apabullante: forja, esgrafiados, vidrieras, escultura, mármoles, mosaicos, cerámica. Sin embargo en todas estas técnicas y materiales se repiten unos pocos motivos florales, siempre los mismos, la flor del almendro, la flor y las hojas del diente de león y las formas florales inspiradas en la alcachofa de los tejidos renacentistas.


La escultura es de Eusebi Arnau (el diseño, la realización corrió a cargo del taller de los Hermanos Juyol), la fundición de Masriera, los mosaicos de Maragliano, etc. etc. Destacan las cerámicas, de la Pujol i Bausis, pero también de toda una serie de arrimaderos neo árabes sevillanos, seguramente de la fábrica de José Mensaque.





La obsesión por el lujo y la distinción que tenía la burguesía barcelonesa de la época del modernismo. Todos los elementos de la casa son singulares, realizados por los mejores artesanos y artistas de la época bajo la dirección del arquitecto Josep Puig i Cadafalch.


Una casa hecha a la medida de Antoni Amatller y su hija Teresa Amatller. Junto a pasillos y salones  el espacio principal es el comedor. Luego los dormitorios de padre e hija. Precedidos de antesalas están comunicados por un gran salón en el que se exhibía lo más preciado de la colección de arte de los Amatller, su colección de vidrios antiguos. El dormitorio del padre es, evidentemente, masculino en tonos roble y granate y en estilo neo gótico.

 El de Teresa es “a la moderna”, en tonos claros y son los únicos muebles de la casa diseñados por Gaspar Homar, el resto, aunque realizados por Homar, fueron diseñados por Josep Puig i Cadafalch. 

En esta habitación destaca la columna de mármol rosa de la tribuna y el vestuario Art- Decó que Teresa Amatller remodeló en los años 30.














Las fotos en B/N, provienen del Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.

11 comentaris:

SalvemlaRotonda ha dit...

Qué maravilla!!!

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Muchas gracias SalvemlaRotonda.
Un cordial saludo.

Jesús pececillo ha dit...

Estupendas fotos la placa latón de los pulsadores timbres las fabricábamos en una lampistería llamada Caldes Provenza entre Rambla Cataluña y Pº de Gracia ,en esa empresa fabricábamos También las lámparas lagrimas cristal ,ya no existe la Empresa deves conocerla pues en la esquina esta una pastelería famosa que si existe, en frente teníamos el cine Moderno,un besico.

Jesús pececillo ha dit...

Error en nombre del cine era Montecarlo. http://miscartelesdecine.blogspot.com.es/2014/04/cines-desaparecidos-en-barcelona-una.html

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Muchas gracias Jesús, por tus comentarios y tu información sobre los pulsadores de timbres.
Un besico grande.

Chordi ha dit...

OOOOOOOOOHHHHHH, una gozada. Gracias reportera genial !!

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Gracias a tí querido CHORDI.
Has visto el Hermes?

Un abrazzzzzooooooo, y gracias.

Miquel ha dit...

Esto es arte, y lo demás son puñetas.
Salut

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Arte y del bueno.
Muchas gracias querido Miquel, un besote.

Jose March Fierro ha dit...

Enorme reportaje. Muchas gracias.

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Gracias a tí, Jose March, un cordial saludo.