LinkWithin

http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/

11 de juny de 2015

FARMÀCIA CALDÉS, DE EL JARDÍ DE SANT GERVASI, DEL HISTORIADOR JESÚS MESTRE CAMPI, A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...11-06-2015...!!!

 Amanda Barbeito, Enric Escarrà, i
Sofia Roura a la farmàcia.
http://eljardidesantgervasi.cat/

La tertúlia a la rebotiga, els anys
cinquanta.
  Rosita Badia
i Enrique Caldés.
 l’Enric
Escarrà a la sala de “trofeigs” i,
al costat, dues fotografies dels
mobiliari d’estil alfonsí que encara

es conserva a la farmàcia.


Fotografies de Javier Sardá

A la farmàcia Caldés
Després d’un segle, es manté la relació d’amistat, de confiança i d’agraïment amb els clients

 Fotografies: Javier Sardá; textos: Jesús Mestre


Al carrer d’Alfons XII, prop de la plaça Molina i darrere
de la Clínica del Pilar, hi ha una farmàcia que té més de 100
anys d’antiguitat. És possible que sigui la primera de Sant
Gervasi de Cassoles, fundada cap al 1890: el mobiliari és
encara l’original i és d’estil alfonsí, el corresponent a les
darreres dècades del segle XIX. Aleshores per aquest carrer
passava el tramvia de vapor que anava de Barcelona fins a
Sant Gervasi, la plaça de la Bonanova i acabava el trajecte
a Sarrià. Era una de les artèries comercials de la vila: fins als
anys quaranta del segle XX, al costat de la farmàcia hi havia
una vaqueria, poc més enllà una carnisseria i una peixateria...
de fet només queda la perruqueria i la matalasseria.
L’any 1919, Joaquim Caldés Martí, nascut el 1884 a
Alzira, prop de València, va comprar la farmàcia que ja hi
havia, i li va posar el nom que encara manté el retòl de la
façana. Joaquim Caldés era fill del farmacèutic d’Alzira, una
família que també es dedicava al conreu i la comercialització
de taronges, i va fer la carrera de farmàcia a València. Amb el
diploma de farmacèutic encara calent, va anar a veure món
a l’Argentina però, en esclatar la Primera Guerra Mundial,
decideix tornar a Espanya i el 1919 s’estableix a Barcelona,
a la farmàcia del carrer Alfons XII. Aquí fa arrelar el llinatge
de farmacèutics: té dos fills, en Joaquin i l’Enrique, que segueixen la professió, i una filla, l’Adela que es va casar amb
Manuel Escarrà, també farmacèutic i titular d’una farmàcia a
Sabadell. A partir dels anys quaranta, l’avi Joaquim i el seu
fill Joaquin porten la farmàcia, mentre que l’Enrique dubte
entre seguir la professió familiar o dedicar-se a la pintura,
la seva autèntica passió. Un dia, un veí i client habitual,
sobretot per l’ús que feia del telèfon de la farmàcia un dels
pocs que hi havia a la zona, en Joan Brossa, es va deixar
un llibre sobre pintura al taulell, i l’Enrique s’hi va interessar.
Juntament amb un amic, el també pintor Joan Ponç, l’Enrique
va visitar Brossa i els va posar en contacte. I plegats van
establir relació amb altres artistes que vivien o freqüentaven
el barri de la plaça Molina: Modest Cuixart, Antoni Tàpies i
altres que per aquesta època, principis dels anys cinquanta,
posaven fonaments a l’art contemporani a partir de Dau al
Dau al Set. Enrique, després de pensar-hi molt, es decidí per fer de
farmacèutic i mai més va tornar a tocar la pintura.
L’avi Joaquim va morir l’any 1966 i la farmàcia va passar
als fills. Seguia sent un servei indispensable pel barri tot i que
ja no hi havia les angúnies i els problemes de proveïment
d’alguns productes, com va passar amb la penicil·lina els
anys de la postguerra. La farmàcia també era coneguda per
les tertúlies de la “rebotiga”, la sala on els farmacèutics preparaven medicaments pels seus clients a partir de la fórmula magistral proporcionada pel metge.
 Enric Escarrà Caldés,
fill de l’Adela s’incorpora el 1986 a la farmàcia al costat de
l’oncle Enrique i la seva esposa Rosita. 
Avui l’Enric és qui porta el negoci i segueix mantenint la relació d’amistat, de confiança i d’agraïment amb els clients, que de vegades passen de generació en generació. 
Alguns són pares que provenen
de la Clínica del Pilar i vénen a la cerca de pomades pel fill
recent nascut. El llinatge familiar pot seguir fins a la cinquena
generació en la seva filla, la Clàudia, que avui estudia
farmàcia... i descobreix a poc a poc un món més complicat
del que sembla: per ser farmacèutic cal saber molta química,
i biologia, botànica, geologia entre altres ciències.





4 comentaris:

Miquel ha dit...

Estos son los establecimientos que hacen raíz de barrio.
Larga vida a la Farmacia y a las personas que trabajan en ella.
Un abrazo
Salut

Galderich ha dit...

Era la meva farmàcia de tota la vida. Molt bona gent i encantadora de tracte.

Quan em vaig assebentar de la rebotiga -jo era petit i no en sabia res- vaig al·lucinar. Dau al Set va nèixer en aquesta farmàcia i això és una dada que ho diu tot.

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Yo los conozco hace 36 años.

Todos excelentes personas muy amables y cariñosos.

Tendrá larga vida ya son 5 generaciones...
Un abrazo Miquel, y muchas gracias.

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Sr.Galderich:
Igual ens coneixem de vista.
Moltes gràcies una abraçada.