LinkWithin

http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/

15 de juny de 2015

BARCELONA...MERÇÈ RODOREDA I GURGUÍ...ESCRITORA...1908-1983;A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...15-06-2015...!!!









Mercè Rodoreda i Gurguí nasqué el 10 d'octubre de 1908 en una petita torre amb jardí del carrer de Sant Antoni, actualment carrer de Manuel Angelon, al barri de Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona. Fou l'única filla d'Andreu Rodoreda Sallent, comptable d'una armeria, i Montserrat Gurguí Guàrdia. Tots dos eren grans amants de la literatura i el teatre i, de fet, havien assistit a classes de declamació a l'Escola d'Art Dramàtic, que posteriorment esdevindria l'Institut del Teatre, impartides per Adrià Gual. La seva mare també tenia un gran interès per la música.

Rodoreda només cursà l'educació primària durant dos anys, des de 1915 fins a 1917, i en dues escoles diferents: el Col·legi de Lourdes del barri de Sarrià i un altre centre més proper a casa seva, al carrer de Pàdua, a l'alçada del carrer de Vallirana.

L'avi matern, Pere Gurguí, era un admirador de Jacint Verdaguer de qui havia estat amic i havia col·laborat com a redactor a les revistes La Renaixensa i L'Arc de Sant Martí. L'any 1910, Pere Gurguí féu aixecar un monument en memòria de Jacint Verdaguer al jardí de casa que duia un gravat amb les dues obres més importants de l'autor, Canigó i L'Atlàntida; aquell espai es convertí en l'espai de festes i reunions de la família. La figura de l'avi la marcà intensament i l'arribà a considerar el seu mestre. Gurguí l'inculcà un profund sentiment catalanista i un amor a la llengua catalana i a les flors que quedaren ben reflectits al llarg de tota l'obra de Mercè Rodoreda.

Recordo la sensació d'estar a casa quan, abocada a la barana del terrat, veia caure damunt de la gespa i les hortènsies les flors blaves de la xicranda. No sabré explicar-ho mai; mai no m'he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares.
Donde está esta antigua fábrica, estaba su casa.
Aquesta fotografia ens mostra la casa de Mercè Rodoreda quan era petita.

Observen la Senyera.

Esta fotografía nos muestra la casa de Mercè Rodoreda cuando era pequeña.
Pere Gurguí, Andreu Rodoreda, Montserrat Gurguí i Mercè Rodoreda al menjador del Casal Gurguí, el 1918.
 Arxiu Mercè Rodoreda de l'IEC

Pere Gurguí, Andreu Rodoreda, Montserrat Gurguí y Mercè Rodoreda en el comedor del Casal Gurguí, en 1918.
Archivo Mercè Rodoreda del IEC



Mercè Rodoreda y Gurguí nació el 10 de octubre de 1908 en una pequeña torre con jardín de la calle de San Antonio, actualmente calle de Manuel Angelón, en el barrio de Sant Gervasi de Cassolas, Barcelona. Fue la única hija de Andrés Rodoreda Sallent, contable de una armería, y Montserrat Gurguí Guardia. Ambos eran grandes amantes de la literatura y el teatro y, de hecho, habían asistido a clases de declamación en la Escuela de Arte Dramático, que posteriormente se convertiría en el Instituto del Teatro, impartidas por Adrià Gual. Su madre también tenía un gran interés por la música.

Rodoreda sólo cursó la educación primaria durante dos años, desde 1915 hasta 1917, y en dos escuelas diferentes: el Colegio de Lourdes del barrio de Sarrià y otro centro más cercano a su casa, en la calle de Padua, a la altura de la calle de Vallirana.

El abuelo materno, Pere Gurguí, era un admirador de Jacinto Verdaguer de quien había sido amigo y había colaborado como redactor en las revistas La Renaixensa y El Arco Iris. En 1910, Pere Gurguí hizo levantar un monumento en memoria de Jacint Verdaguer en el jardín de casa que llevaba un grabado con las dos obras más importantes del autor, Canigó y La Atlántida; ese espacio se convirtió en el espacio de fiestas y reuniones de la familia. La figura del abuelo la marcó intensamente y lo llegó a considerar su maestro. Gurguí la inculcó un profundo sentimiento catalanista y un amor a la lengua catalana ya las flores que quedaron bien reflejados a lo largo de toda la obra de Mercè Rodoreda.

Recuerdo la sensación de estar en casa cuando, asomada a la barandilla de la azotea, veía caer sobre el césped y las hortensias las flores azules de la jacaranda. No sabré explicarlo nunca, nunca me he sentido tan en casa como cuando vivía en casa de mi abuelo con mis padres. 




Maravilloso mural, regalo de Chordi , del blog BARCELONA Street Art, donde está el verdadero arte, allí está él con su cámara fotografiando maravillas como esta, visitad su blog, es muy bueno, Muchas gracias CHORDI.

9 comentaris:

Miquel ha dit...

Que entrada más bonita....
Un abrazo

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Muchas gracias Miquel, un beso .

Josep ha dit...

Hola, Mª Trini.
Moltes gràcies per apropar-nos a l'univers del barri i la vida de la Rodoreda d'una manera tan senzilla, amena i ben documentada.
Una abraçada.

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Hola cariñet, moltes gràcies estimat JOSEP.
Abraçades.

Chordi ha dit...

Que bien te esplicas!! felicidades por el post.Una abrazzada

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Igualmente estimat CHORDI, dos abraçadas.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Estimada MTrinitad, m´hes fet emocionar, mentres el llegía, doncs m´encantat tot,tot perque a casa erem Verdaguerians i a la Plaça del Diamant i havia jugat jo de petita.
i per Mercé Rodoreda sento una gran admiració.I quan he arrivat al final veig que m´hes dedicat el Post.GRÀCIES, MIL MERCÉS. ES QUE NO PUC EXPRESAR-ME, Molts petons.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Estimada MTrinitad, m´hes fet emocionar, mentres el llegía, doncs m´encantat tot,tot perque a casa erem Verdaguerians i a la Plaça del Diamant i havia jugat jo de petita.
i per Mercé Rodoreda sento una gran admiració.I quan he arrivat al final veig que m´hes dedicat el Post.GRÀCIES, MIL MERCÉS.Molts petons

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Hola estimada Montserrat, no m'has de donar gràcies per res, t'ho mereixes i ho he fet amb molt d'afecte, ets una dona molt maca i carinyosa, i sempre que postejo de Gràcia, em acord de tu.
Moltes gràcies a tu i una forta abraçada.