LinkWithin

http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/

6 de abril de 2015

MAUTHAUSEN (1 Y 2), FOTOS D' ORIOL COLOMER, MUNTATGE , JAUME ALMIRALL, A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...6-04-2015...!!!


La Conspiración del Silencio.

Una película para no perdérsela.


Fotos obsequi de JAUME ALMIRALL, moltes gràcies Oriol Colomer,Jaume i Joana, abraçades.





































Era el tío de Joana Barrós Rebollo
Certificado de defunción de Tomas Rebollo, tío de Joana.
Tomas Rebollo, el tío de Joana (los dos certificados se refieren a él)
Carta de la Cruz Roja


























7 comentarios:

Miquel dijo...

En muchas ocasiones, cuando veo tantas banderas, guirnaldas, estandartes y demás, me pongo a pensar de que el ser humano sólo es uno y no representa nada más que eso, un ser humano.

Aquí se cometieron las mayores atrocidades del que el ser humano fuera capaz y encuentro a faltar algo que no sean banderas, ni trapos, ni colores, algo que unifique y haga sólo uno tantas muertes sistemáticas.

No me gustan las banderas, las naciones ni el algodón de colores. Esto significa mucho más que todo lo que nos quieren hacer ver. Todos somos uno...y nos lavan el cerebro en nombre de no se que para hacernos creer que los hay diferentes. De ahí todo lo que ocurrió, en nombre de no se que raza superior, de ojos azules, rubios y mandíbulas redondas.

Y todavía no hemos aprendido nada.

un abrazo

Mª Trinidad Vilchez dijo...

Actualmente se cometen crímenes contra la humanidad, y parece que duelen más unos que otros...

Estoy en contra de tantas fechorías contra todo lo que se hace mal, este post es un ejemplo de ello, ya sabes que me los envía Jaume Almirall, ahí murió un tío de su señora.

No hay raza superior, hay seres humanos.

Un abrazo, muchas gracias Miquel, por tu atención, un beso.

Josep dijo...

No hay nada más cierto. No hay razas superiores. Hay seres humanos!
Quizás no tendrian que haber banderas para evitar estas cosas, pero también es cierto que hay banderas y banderas. Y los miles que murieron asesinados y nunca las llevaron...
Mª Trini, no hace mucho recordando a Montserrat Roig me acordé que le regaló el libro"Els catalans en els camps nazis" a mi padre porque allí (aquí), entre estas magnificas fotos muchos amigos y parte de su familia no salieron de estos lugares siniestros. No eran otra cosa que payeses que huyendo de los fascistas de Franco cayeron en sus manos.
Moltes gràcies amiga meva.
Una abraçada, i un record molt especial a tots els que van ser assassinats aquí, a Mauthausen, o en altres camps.

Un petó.

Mª Trinidad Vilchez dijo...

Hola el meu apreciat i estimat JOSEP ja saps que aquestes fotos no són meves, són del arxiu del Sr. Jaume Almirall Carreras, casat co la SRA. Joana, i és l'oncle de la Sra. Joana el que va morir en aquest camp de concentració.

Les fotos són esgarrifoses i molt dures per als supervivents d'aquestes atrocitats i crims contra la humanitat, provinguin de país que sigui, tant se val, EREN ÉSSERS HUMANS.

El mateix que ara passa, assassinen persones i ho segueixen fent i les Nacions Unides i els drets humans ON ESTAN?

Una forta abraçada i un petó amic JOSEP, moltes gràcies pel teu comentari.

Josep dijo...

Si, estimada Mª Trini, ja he vist que les fotos són del Sr. Jaume Almirall Carreras. A ell també li dono les gràcies. Heu fet una bona difusió d'elles. Tant de bo serveixin perquè mai més passi una cosa semblant. I va per a tothom. Però jo ho veig molt, molt difícil. Ara mateix he posat un post que m'ha fet una tristesa molt gran mentre el posava. Quant els terroristes maten aquí, tots plorem, però han matat 140 persones a l'Àfrica i ningú, ningú s'ha donat per assabentat. Són negres, i aquests no compten per a res.

Una abraçada molt gran per a tu i el teu fill.


El camp era un glop de nit
lluny de tot i entre carenes.
La Carme s'està morint
el seu plany es perd per sempre.

El camp era un glop de nit
al nord fum, vers el sud cendres.
Així jo no vull morir
lluny els cels i les arbredes.

La Coloma que la sent
a poc a poc s'hi arrossega.
Diu mentres l'estreny ben fort
dolços mots a cau d'orella.

El camp era un glop de nit
lluny de tot i entre carenes
lluny de tot i entre carenes

Montserrat Roig

Mª Trinidad Vilchez dijo...

A ELL @ S em referia, que fan mal més uns morts que altres i per a mi no és així estimat Josep.
Moltes gràcies per la poesia de la gran Montserrat Roig, a la qual li tinc una gran estima, he editat diversos post sobre ella, i en un seu fill em va fer un comentari donant-me les gràcies per la referència a la seva estimada mare, una gran dona i una excel·lent escriptora amb una sensibilitat fora del comú.

Gràcies i un petó cel, cuida't molt i un altre petó al teu senyora M. Rosa.

Mª Trinidad Vilchez dijo...

https://www.facebook.com/mtrinidad.vilchez