LinkWithin

http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/

26 de febrer de 2015

LA SECA, FÀBRICA DE LA MONEDA, ¡¡¡INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA!!!, EN LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...26-02-2015...!!!

En el enlace a continuación, está la Historia de LA SECA, la fábrica de monedas, donde se acuñó, la primera peseta de toda espanya.
El nom del carrer de La Seca aporta un valor afegit i fa que la institució i ara el seu jaciment es projectin a l’àmbit públic urbanístic i condueixin el vianant cap a l’edifici situat en un espai recòndit, quasi ocult i poc conegut. A aquesta ubicació en el tramat urbà cal afegir, a més, la relació amb els carrers dels Canvis Nous i dels Canvis Vells i amb la Llotja de Mar, en el triangle econòmic i monetari de la Barcelona medieval i moderna, sempre oberta al port i al mar, en ple barri de la Ribera i al costat del Born. L’arrelament al lloc era tan fort que, el 1808, en reprendre les emissions monetàries interrompudes després de la Guerra de Successió (1701-1714) i d’una breu emissió de maravedisos castellans feta a nom de Felip V entre 1718 i 1720, la fàbrica es va instal·lar en el mateix espai, que encara romania en la memòria. Així ho explica de manera ben planera i natural el Baró de Maldà en el seu Calaix de sastre.



La casa de la moneda i la seva imbricació en l’urbanisme de Barcelona
La casa de la moneda de Barcelona, coneguda també com la Seca, era el lloc on es fabricava o emetia moneda. Ha estat una institució amb una continuïtat i un arrelament a la ciutat notables. Va ser Pere el Cerimoniós(1336-1387) qui, sempre amb una visió de govern d’alta volada, va ordenar que la casa de la moneda disposés d’una seu institucional definitiva adequada. Al darrer quart del segle XIV el mandat del sobirà era un fet en un casal al carrer de les Mosques. A les centúries següents i, especialment, durant la Guerra dels Segadors (1640-1652), les cases veïnes es van integrar en un gran espai emmarcat pels carrers de les Mosques, Flassaders i la Seca.

Carrer Seca AER1


Escut de Felip V a la façana principal (1718) abans de la restauració. Foto: Glenn Murray. Asociación de Amigos de la Seca de Segovia



011037-N_071177-20-pessetes-revers
065209-N_071183-Alfons-XII-10-cèntims-anvers
011689-N_071179-Isabel-II-100-rals-anvers
016377-N_071181-Isabel-II-6-quartos-revers
100628-N_E-20-rals-Ferran-7-anvers
Monedes encunyades a la Seca al llarg del segle XIX: 20 pessetes de l’ocupació napoleònica de 1812, revers; 20 rals de Ferran VII de 1822, anvers; 6 cuartos provincials de 1846, revers; 100 rals d’Isabel II de 1861, anvers, i 10 cèntims d’Alfons XII de 1877, anvers. Fotos: Museu Nacional d’Art de Catalunya


Intervenció arqueològica a la finca de la Seca, al carrer del mateix nom. Foto: Albert Estrada-Rius
BCN Fons Renart Lligall XLV-1-20-BC
Plànol de la Seca aixecat per l’arquitecte Renart (1823). 


La intervenció arqueològica que s’està duent a terme en una de les finques que va ocupar durant segles la casa de la moneda està a punt d’acabar. L’excavació, dirigida per l’arqueòloga Anna Bordas i supervisada pel Servei d’Arqueologia de la Ciutat amb direcció de Carme Miró, ha posat al descobert restes materials, que no per esperades han estat menys sorprenents i rellevants. Abans de presentar-les, però, ens centrarem en l’espai arquitectònic i la seva relació amb l’urbanisme. Poques ciutats es poden vantar de conservar una casa de la moneda en les mateixes circumstàncies que la Ciutat Comtal. El solar ara excavat ocupa solament una part de l’espai de què va arribar a disposar aquest establiment, en un creixement que comença a la segona meitat del segle XIV i conclou el 1881. El solar veí, ocupat per l’espai teatral Brossa-La Seca, va ser objecte de dues intervencions arqueològiques el 2004 i el 2010 que no van donar resultats tan espectaculars com els actuals. Queden, a més, com a reserva arqueològica, per a possibles intervencions futures, dues altres finques veïnes, completament intactes. El futur, doncs, encara depararà més sorpreses perquè tota aquesta zona és el nucli originari de l’establiment.


2 comentaris:

Miquel ha dit...

me ha hecho gracia. Dice : las acotaciones son en palmos y docenas de palmos.
recuerdo que en los años 60 se vendían los terrenos por palmos cuadrados ¡¡¡
Salut

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Sí Miquel en palmos cuadrados.

Ahora por hectáreas.

Pero ese plano es mucho más antiguo que nosotros.

Muchas gracias y un fuerte abrazo virtual.