LinkWithin

http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/

31 de enero de 2014

EL COLMADO QUÍLEZ CIERRA,BARCELONA...¡¡¡ OTRO ESTABLECIMIENTO EMBLEMÁTICO QUE BAJA LA PERSIANA...31-01-2014...!!!

MI VIDA Y MI HISTORIA
L'emblemàtic Colmado Quílez de Barcelona podria tancar

 Barcelona
  L'establiment, situat al xamfrà entre el carrer Aragó i la rambla de Catalunya, està a la corda fluixa per la pujada del preu del lloguer, que passa de 3.000 euros a 25.000, segons els propietaris del negoci
L'històric Colmado Quílez de Barcelona podria abaixar la persiana. L'establiment, situat al xamfrà entre el carrer Aragó i la rambla de Catalunya, està a la corda fluixa per la pujada del preu del lloguer, segons publica aquest divendres 'La Vanguardia', que s'hauria encarit un 700%.

En declaracions a 'El món a RAC1', el gerent del comerç, Carlos Lafuente, ha explicat que ara paguen 3.000 euros, i els en demanen 25.000. Ha assegurat que estan intentant negociar el preu, en contradicció amb l'administrador de la finca, que en declaracions al mateix programa ha assegurat minuts abans que els propietaris del negoci es tanquen en banda a negociar. Lafuente ha explicat que el local està situat sobre dues finques i que, mentre que amb una estan negociant, amb l'altra no hi ha manera, perquè volen posar-ho "al millor postor". Lafuente ha afirmat que la seva intenció no és tancar, però que l'increment que els demanen és difícilment assumible. Tanmateix, no ha descartat buscar un altre local per instal·lar el negoci i evitar el tancament definitiu.


L'increment rau en l' entrada en vigor de la llei d'arrendaments urbans (LAU), que amenaça la supervivència de bona part dels comerços històrics de Barcelona. La normativa obliga arrendadors i arrendataris a renegociar els lloguers en funció dels preus del mercat, i posa fi als lloguers de renda antiga. 

 El propietari d'un altre dels establiments històrics de la ciutat, el Colmado Múrria situat al carrer de Roger de Llúria, 85, ha explicat en declaracions a 'El món a RAC1' que ells també estan renegociant el preu del lloguer. "És qüestió de dies o setmanes", ha dit Joan Múrria, que ha explicat que el seu pare i el de Quílez van començar treballant junts en un altre colmado als anys 30, i que després cadascú va obrir el seu propi negoci.

30 de enero de 2014

BARCELONA...Una joia modernista: la casa de Pàdua Nº 75,... http://finestresdelfarro.blogspot.com.es/2014/01/una-joia-modernista-la-casa-de-padua-75.html...30-01-2014...!!!

MI VIDA Y MI HISTORIA

Una joia modernista: la casa de Pàdua 75

Fa pocs dies la Sra Araceli Vilarasa, va començar un bloc que promet molt, em vaig fer seguidora i em va encantar el seu post, sobre una casa del 1903, al Carrer Pàdua, n º 75, pas molt sovint per allà, i gràcies a Araceli, es l'arquitecte i que la va construir i la seva història, moltes gràcies Araceli. 
Tot el text és mèrit de la Sra Araceli, les fotos les vaig fer ahir.
-------
Vull començar aquest blog parlant de la casa de l’arquitecte Granell, ja que he escollit la imatge d’una de les seves finestres per capçalera.





Situada a Pàdua 75, no és fàcil d’observar. Just es troba en un trosset de carrer molt incòmode per als vianants. Entre les voreres estretes i l’excés de circulació us pot haver passat desapercebuda. I, malgrat això, és una de les joies del barri.
 El seu arquitecte, Jeroni F. Granell i Manresa (Barcelona, 1867-1931), va ser un dels arquitectes modernistes més originals. Les seves cases es caracteritzen per l'ornamentació de les façanes amb elegants esgrafiats i per la profusió de vitralls a les finestres.
 Els vitralls li agradaven tant que, juntament amb el vidrier Antoni Richard,  va crear una empresa dedicada a  fer-ne i dels seus tallers en van sortir peces tant extraordinàries com els vitralls del Palau de la Música Catalana, els del Hospital de Sant Pau i els de la Casa Navàs de Reus.

Si volguéssiu fer un petit itinerari per veure altres obres del mateix arquitecte hauríeu d'anar a :

•   (1895) casa Santaló, c/ gran de Gracia 35
•   (1900) c/ Roger de Llúria, 82 i 84
•   (1900) c/ Girona, 122
•   (1901-1903) c/ Mallorca, 184-188
•   (1903) casa Garrut Planas, c/ gran de Gracia 61
•   (1903) gran Via de les Corts Catalanes, 582 que va patir una transformació als anys 50 i que han estat recuperades magistralment.
•   (1903) casa del carrer Pàdua, núm. 75
•   (1904) casa Rossend Capellades, c/ Bailén, 127


.    c/ gran de Gracia núm. 262 i 264.


29 de enero de 2014

CAN VIES, SANTS, BARCELONA...29-01-2014...!!!

MI VIDA Y MI HISTORIA
Can Vies 1879

Festa Major de Sants 1952
Can Vies a la Festa Major de Sants del 1952. Fotografia extreta de memoriadesants.blogspot.com



Agents antiavalots dels mossos d'esquadra i de la guàrdia urbana són avui al matí a l'edifici ocupat de Can Vies, al barri de Sants de Barcelona. El departament d'Interior nega que es tracti d'un desallotjament, sinó d'un escorcoll per requeriment judicial, per uns fets del proppassat 12 d'octubre. Aquell dia hi va haver una agressió a un grup d'ultres, i per aquell incident ja hi ha hagut sis detencions aquesta matinada passada, segons el diari Ara.


Hi ha una vintena de furgons de la policia a Can Vies, i arran d'aquesta presència policíaca s'ha convocat espontàniament una concentració de protesta, que talla el carrer de Sants a l'alçada de la plaça de Sants.


28 de enero de 2014

JOAN FONTCUBERTA, Y EL FOTOMOSÁICO GIGANTE EN LA PLAÇA D'ISIDRE NONELL, CIUTAT VELLA, BARCELONA...28-01-2014...!!!

MI VIDA Y MI HISTORIA
Poques vegades un ciutadà té l'ocasió de participar directament en la creació d'una obra artística que quedi exposada de forma permanent en un espai públic. Atenció, perquè aquesta que els expliquem ara n'és una. En el marc dels actes de la celebració del Tricentenari del 1714, el prestigiós fotògraf i artista Joan Fontcuberta se situa al capdavant d'un projecte que deixarà empremta a Barcelona. Es tracta de la creació d'un fotomosaic gegant elaborat a partir de fotografies proporcionades pels lectors d'EL PERIÓDICO que s'instal·larà a la plaça d'Isidre Nonell, a Ciutat Vella. L'obra s'ubicarà en un mur de 6,40 metres d'alt per 9,10 d'ample i reproduirà la imatge de dues persones fent-se un petó.

Les fotos que facin els lectors han de respondre a la següent pregunta: «¿Què significa per a tu viure lliure?». 'Viure Lliure' és el lema global dels actes del Tricentenari. «Demano als lectors que tradueixin amb una imatge la seva pròpia idea de llibertat. Tant des d'un punt de vista conceptual com tècnic, no hi ha directrius. Es tracta de representar la llibertat amb total llibertat», explica Fontcuberta. En total, faran falta unes 25.000 fotos.

Per a l'artista, el petó que ha escollit com a imatge és tot un símbol. «Un petó és una aposta de futur. Sense petons no hi ha futur, o no hi ha futur que valgui la pena viure. El petó pot ser un acte d'afecte, contacte, unió, plaer, felicitat, passió, empatia. I tots aquests valors queden trenats íntimament per la condició de llibertat. M'agradaria que aquest projecte servís per evocar un futur portador de tots aquests valors», afegeix.

Projecció internacional


«El Joan va simpatitzar de seguida amb el Tricentenari i els valors que representa», explica Toni Soler, comissari muncipal del Tricentenari. «Li vaig comentar que volíem fer una celebració molt centrada en la gent, en els vincles entre els barcelonins del 1714 i els d'avui. Per això la idea de fer un mosaic a partir d'imatges aportades per la gent ens va semblar perfecta». Soler destaca el prestigi que Fontcuberta aporta al projecte: «És un dels nostres creadors amb més projecció internacional i un referent en el camp fotogràfic. Que participi en el Tricentenari a Barcelona, que és la seva ciutat, és un autèntic privilegi».

L'artista també es mostra satisfet: «És una oportunitat de contribuir a portar el passat al present i fer-ho amb un missatge d'optimisme i antièpic. El mural vol ser un monument a les idees de llibertat que els barcelonins són capaços d'expressar 300 anys després del 1714».

Buscant un lloc

¿Per què es va escollir la plaça d'Isidre Nonell?. «Ho vam discutir amb Toni Soler i responsables de l'ajuntament. Buscava un lloc que tingués visibilitat i memòria. A més, havia de ser de titularitat municipal i reunir requisits tècnics especials», explica el fotògraf. «Vam visitar diferents espais a Ciutat Vella, perquè necessitàvem una paret amb les mides adequades, bona visibilitat i que no estigués afectada per futurs projectes urbanístics. I ens vam quedar amb la plaça d'Isidre Nonell, un racó molt bonic. A més, la paret és visible des de la plaça Nova i fins i tot baixant des del carrer del Bisbe. Aquest lloc té tots els ingredients per fer del mosaic una autèntica icona de Barcelona», afegeix Soler.


No és la primera vegada que Fontcuberta exposa les seves obres al carrer. «He fet altres intervencions en espais públics, però habitualment amb caràcter temporal. Tampoc he fet servir el procediment del fotomosaic en accions a l'aire lliure. «Només en dues ocasions he creat fotomosaics amb característiques similars al que ara faré a Barcelona», explica. L'any 2010 Fontcuberta va elaborar a Sajazarra, un poble de La Rioja Alta, una espècie de retaule a l'entrada d'una església, format per fotografies d'àlbums familiars de la gent del poble. En aquest cas la imatge model era una campana, protagonista d'una llegenda local.

El 2012 va fer un projecte semblant al barri de Les Aubépins, a Chalon-sud-Saône, una ciutat de la Borgonya, a França. Es tractava d'un barri perifèric. «Vam preparar una vintena de fotomosaics que es van col·locar a les entrades d'edificis i al centre comercial del barri. Però en aquest cas els mosaics estaven impresos sobre paper», explica. «M'interessen molt els projectes que agafen desprevingut l'espectador, és a dir, que es troben en llocs no habituals o inesperats. Plantejar una obra de carrer és un repte que m'encanta».

Vincle entre participants

«La fotografia és una pràctica cada vegada més popular, com ho és compartir aquestes imatges i convertir-les en experiències. Un fotomosaic és com un mur de Facebook caleidoscòpicament compilador de la memòria col·lectiva. A semblança del que passa a les xarxes socials, les vivències privades es converteixen en públiques i el mur esdevé un fòrum d'interacció comunitària. Aquest fotomosaic reflectirà la riquesa d'una iniciativa popular i forjarà un sentiment de vinculació entre els participants», augura el fotògraf.


«És interessant que una commemoració deixi un rastre, no només en la memòria, sinó en l'oferta cultural i patrimonial. Aquesta obra serà memorable perquè hi quedaran representats per sempre milers de ciutadans donant forma a una imatge molt potent, que transmet llibertat, sensualitat, Barcelona i Catalunya resumides en un gest humà i afectuós», assegura Soler.

L’artista crearà un fotomosaic que farà història


La plaça d’Isidre Nonell, a Ciutat Vella, és l’espai escollit pel fotògraf i artista plàstic Joan Fontcuberta per instal·lar-hi la seva contribució al Tricentenari BCN: un fotomosaic de grans dimensions, compost de milers de fotografies capturades pels lectors d’El Periódico i persones interessades en la iniciativa. Una creació col·lectiva de fort simbolisme el mural reproduirà dues persones fent-se un petó, imatge d’afecte i llibertat–que sobreviurà als actes commemoratius i quedarà com un llegat del Tricentenari a la ciutat.

Fontcuberta demana als lectors d’El Periódico i a tothom que vulguin participar en el projecte que tradueixin en una imatge la seva idea de llibertat la pregunta que els llançarà el diari és «Què significa per a tu viure lliure?», i assegura que el mural vol ser un monument a les idees de llibertat dels barcelonins del 1714 i del 2014. El fotomosaic cobrirà una superfície vertical de 6,40 x 9,10 m i combinarà en un gran mur unes 25.000 milers de rajoles, sobre cada una de les quals anirà impresa una fotografia aplicant-hi la tècnica de la fotoceràmica.

Joan Fontcuberta (24 de febrero de 1955, Barcelona ) es un artista, docente, ensayista, crítico y promotor de arte especializado en fotografía, premio David Octavious Hill por la Fotografisches Akademie GDL de Alemania en 1988, Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres por el Ministerio de Cultura en Francia en 1994, Premio Nacional de Fotografía, otorgado por el Ministerio de Cultura de España en 1998 y Premio Nacional de Ensayo en 2011


Com participar-hi:
Envia una foto en color amb l’etiqueta #Momentsdellibertat via Instagram, Twitter o també per correu electrònic a: momentsdellibertat@elperiodico.com

Més informació a:

26 de enero de 2014

Foguerons, de Sa Pobla a Gràcia...BARCELONA...¡¡¡26-01-2014...!!!

L'origen de la festa, un regal als seus fills

L'any 1993, Toni Torrents, farmacèutic mallorquí i president de l’associació cultural Albopàs, va decidir solucionar el fet que els seus fills, que estudiaven a Barcelona, no poguessin gaudir de les festes del seu municipi: Sa Pobla. Si ells no podien anar a la festa, la festa aniria a ells. Torrents va decidir traslladar a les places del barri barceloní de Gràcia l’essència d'una de les festes populars més importants de la Pobla.

El barri barceloní de Gràcia ja escalfa els Foguerons, els tradicionals focs mallorquins importats de la Pobla. L'activitat comença a les onze del matí a les places Diamant, la Virreina, del Nord i als carrers Verdi del mig, Verdi de dalt, Joan Blanques, Torres, Tordera i Llibertat, on s'hi muntaran els foguerons. A migdia, els xeremiers de Mallorca duran el folk al mercat de l'Abaceria. I ja al vespre, a la plaça de la Vila, es rebran les autoritats, hi haurà la plantada de colles de cultura popular i començaran a sonar els flabiols i els sacs de gemecs. A dos quarts de nou començarà la cercavila, amb música, trabucs, bastoners, castellers i figures folklòriques; i una hora més tard, s'encendran les fogueres i començarà la revetlla amb simbombes, cantadors i glosadors.






 
Festa dels Foguerons de Sa Pobla a Gràcia



T’has passejat entre fogueres i ximbombes al carrers de Barcelona en ple mes de gener? Has menjat botifarrons a l’escalf d’una foguera enmig d’una plaça habitualment ben transitada? Enguany torna la celebració ‘Sa Pobla a Gràcia’, el Sant Antoni més lúdic al barri de Gràcia de Barcelona.


En aquesta ocasió et proposem quedar el proper 25 de gener a les places de la Virreina, del Diamant i del Raspall del barri de Gràcia per ajudar a construir els foguerons, participar als càntics i balls i jotes i boleros mallorquins i xalar amb els castellers, els diables de Gràcia i altres grups de cultura popular procedents de Sa Pobla.

Una mica d’història

Sa Pobla és una petita població situada a l’illa de Mallorca, on cada any per Sant Antoni se celebra una ancestral i tradicional festa, i on els foguerons, els xeremiers de flabiols, les ximbombes, els glossadors i cantadors, són els protagonistes.

L’any 1993 Toni Torrents va prendre l’iniciativa de portar l’esperit d’una de les festes populars més emblemàtiques de la seva terra als carrers i places de la Vila de Gràcia i, des de llavors, la festa esdevé cada any punt de trobada de mallorquins i mallorquines, eivissencs, menorquins, i altres illencs que es troben com peix a l’aigua al bell mig de Barcelona.
















LA TERRA ÉS LA VIDA...¡¡¡...https://www.facebook.com/fundacio.pagesossolidaris...!!!...26-01-2014...!!!