LinkWithin

http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/

10 de desembre de 2013

BARCELONA ...CIUTAT DE CAFÈS...El pòsit del cafè o la transformació de Barcelona, de PACO VILLAR...10-12-2013...




Del luxós cafè modernista a l’American bar. La història d’una ciutat en transformació, llegida al pòsit del cafè.

 Acompanya el text una acurada selecció d’imatges, moltes de les quals inèdites fins ara. Barcelona, ciutat de cafès és la segona entrega que Paco Villar dedica a l’apassionant història del que és el nostre nucli social per excel·lència.
Este libro retrata la ciudad que protagonizó una explosión creativa y vital a partir de 1880. Los cafés fueron algunos de los centros más importantes donde se vivió esta transformación. Acompaña el texto de Paco Villar una esmerada selección de imágenes, muchas de las cuales han permanecido inéditas hasta ahora. Barcelona, ciutat de cafès, que recoge el periodo de 1880 a 1936, es la segunda entrega que el autor dedica a la historia del que es nuestro núcleo social por excelencia.

Autor:
Paco Villar

Precio: 20.00€
PACO VILLAR
(Barcelona, 1961) va estudiar Dret i és periodista i escriptor.
Ha publicat a El Periódico diversos reportatges de caràcter històric
i també ha col·laborat al suplement Culturals de La Van 
guardia i a les revistes L’Avenç i La Aventura de la Historia.
Forma part de l’equip de redactors de la Gran Enciclopèdia de
Barcelona. També ha participat en diverses exposicions sobre
el Raval. És autor dels llibres Historia y leyenda del Barrio
Chino (2009), La ciutat dels cafès. Barcelona 1750-1880
(2009, edicions en català i en castellà), que continua amb el
present volum, i Banys de mar. Quan la platja de Barcelona
encara no era platja (2011, també en català i castellà).

Antigua terraza del café de la Opera

Els grans cafès de l'època romàntica havien proporcionat a Barcelona el sobrenom de 'La Ciutat dels Cafès'. A partir d'aquest títol, Paco Villar repassa, a través del pòsit del cafè, els establiments que van transformar la ciutat i la van impulsar cap a l'època daurada del modernisme.

Café La Pajarera, Plaça de Catalunya, 1898.

"Barcelona era una ciutat de cafès, però ara ja no en queda res". Així de taxatiu es presenta Paco Villar, l'autor de 'Barcelona, ciutat de cafès', un llibre que acaba de veure la llum de la mà de Viena Edicions i l'Ajuntament de Barcelona, el segon volum d'una publicació que arrenca l'any 1880. L'època daurada dels cafès a Barcelona se situa al tombant de segle XIX quan es va posar de moda l'aperitiu, triomfaven les begudes alcohòliques, es va descobrir el còctel americà i, a més, va ressorgir el cafè clàssic, renovat quan tot semblava indicar-ne la desaparició.
La Plaça de Catalunya i l'Eixample, el nou centre de la ciutat, el American Bar.

La Plaça de Catalunya es va convertir en el centre social i urbanístic de la ciutat i també el lloc on sorgeixen cafès d'unes dimensions que no s'havien vist mai a Barcelona: El Novedades, el Continenental, l'Alhambra, la Maison Doreé... són noms de mítics locals que quedaran sempre vinculats a un lloc i una època. De fet Chistian Andersen, quan va visitar la ciutat el 1862, va deixar escrit: "en cap altre país no he vist cafès tant sumptuosos com a Espanya, el mateix París queda enrera pel que fa a luxe i bon gust".


El modernisme i la ciutat canalla prenen forma als cafès

Interior del Chicago , en el Paralel 1957.

Paco Villar parla d'una Barcelona de la que en som hereus: de moments de renaixença, de moments de puixança i de crisi, de convulsions socials, de la febre de l'or, de moviments artístics, de modes, de modernisme, de pintors, músics, tertúlies... i de valors que hi van associats: d'una ciutat oberta, absolutament inquieta, amb caràcter capdavanter, innovador, inconformista, que adopta i adapta tendències. En definitiva, els valors d'avui.
Els Quatre Gats, el cabaret parisenc de Barcelona

"Els Quatre Gats precisament el que el va diferenciar és la bohemia que el freqüentava" continua Paco Villar. Ramon Casas i els seus companys, Santago Rusiñol o Francesc Romeu, provenien del nucli català de la bohèmia i pretenien traslladar l'esperit de Le Chat Noir, un cabaret parisenc, a Barcelona. "S'hi representaven ombres xineses, s'hi feien sèries de putxinel·lis, s'hi exposava pintura. Picaso hi va fer la seva primera exposició de pintura i per això l'establiment és immortal".



El cafè Velódromo, possiblement és el que té una iomatge més vuitcentista. És un cafè de l'any 1933, que ha estat reformat fa poc. I incorpora totes les modernitats dels cafès dels anys 20: una barra llarga i tamborets.
Cafès centenaris

Café Espanyol 1925.


"Pocs cafès queden a la ciutat que arribin a complir 100 anys" recorda Villar. El London Bar, l'American Soda o el Marsella, ara en una situaciói complicada, són dels pocs que han estat oberts ininterrompudament durant més d'un segle.

6 comentaris:

Miquel ha dit...

Sigo acordandome del Nuria...mira que fui de veces ¡¡¡A los demás de la época también, pero no se porque razón el Nuria...quizá porque vendíamos los domingos aquella ciclostil del Goles a peseta y en canaletas se juntaba la gente los domingos por la tarde después del partido...no se, no se..
salut

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Creo que todo el mundo iba al Núria,daba alegría entrar allí y daba morbo, la gente que lo frecuentaba, de los demás no los he conocido, ni tú, ni yo habíamos nacido querido Miquel.

Un abrazo y gracias, bon día.

Josep ha dit...

Si, es verdad, al Nuria nos encontrabamos todos.

A veces pienso que Barcelona es una ciudad que se mueve tanto, dia a dia ...se abre, se cierra, edificios nuevos, ideas buenas y malas..lo que nos gusta y lo que nos disgusta...
pero es una ciudad increible de verdad. Y nunca se repite. Las ciudades pequeñas o de otros lugares no les pasa nunca nada porque tampoco hacen nada.
Ya se que está mal explicado, Mª Trini, lo intentaré resumir un poco. Cerraron la Catalònia y al cabo de un mes abrieron en Gràcia dos, y una de ellas es mejor en cuanto a la busca de libros antiguos que la propia Catalònia.
Tu haz memoria y repasa los locales de hace años, los de los 70, y verás que la mayoría no están pero hay otros mejores o no, pero los hay.
Ahora mira cuantas ciudades han hecho Exposiciones Universales y ahora son un solar.
Barcelona no!!

Un petó.

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Lo has explicado perfectamente Josep.
Un abrazo y muchas gracias.

Rodericus ha dit...

Mi favorito es el Velodromo. Cunado vivía en el barrio ( calle Corcega ) había pasado tardes enteras jugando al billar.

Verlo restaurado con fidelidad al original, ha sido fantástico.

Un beso.

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Si que ha quedado muy bien, y eso a mí me gusta, es muy mejor restaurar, aunque salga más caro.
Un abrazo RODERICUS, y muchas gracias.