LinkWithin

http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/

22 de novembre de 2013

BARCELONA...MONTJUÏC, LA MUNTANYA ODIADA DE BARCELONA...22-11-2013...

MI VIDA Y MI HISTORIA

No se pierdan este fantástico vídeo de la Tv3...!!!
La portada de 'La Vanguardia' de agosto de 1936 muestra la bandera ondeando en el castillo de Montjuïc. Hemeroteca



http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com.es/2013/02/barcelona22-parte-el-barraquismo-en.html

"Montjuïc, la muntanya odiada de Barcelona"
Dirigit i presentat per Lluís Permanyer.

Aquest "Sense ficció" posa al descobert la relació de llunyania i odi que, històricament, Barcelona ha mantingut amb la mítica muntanya, malgrat la seva proximitat física. De la mà de Lluís Permanyer, es descobreix com Montjuïc desperta l'inconscient dels barcelonins en recordar com cada vegada que els ciutadans s'han rebel.lat contra el poder, els canons instal.lats a la muntanya han estat els encarregats de bombardejar-los i el castell els ha empresonat.

Lluís Permanyer guia l'espectador en un viatge històric i apassionant en què dóna les claus per desxifrar per què una relació que va començar com una història d'amor s'acaba transformant en odi i desconfiança. L'escriptor i cronista l'ajudarà a entendre els motius pels quals Montjuïc, geogràficament dins de Barcelona, està psicològicament tan allunyada dels barcelonins, que només s'hi acosten en esdeveniments puntuals.

El documental presenta la metàfora d'una muntanya que al llarg dels segles ha estat l'encarregada de subministrar i bombar la sang que ha alimentat la ciutat, un fet, però, que mai li ha estat reconegut. Si la relació d'amor ha existit, què ha provocat, de manera intermitent, la seva ruptura?

Permanyer mostra els elements que han construït la memòria negativa de Montjuïc, on la figura del castell té un paper determinant. Una imatge amenaçant i sinistra, marcada per alguns dels fets històrics més macabres que ha patit Barcelona: el castell va ser la presó on van tancar i torturar els anarquistes, on van matar Ferrer i Guàrdia i on afusellarien, el 1940, el president Companys.

Pas a pas, Lluís Permanyer fa entendre la cadena de decisions històriques que van permetre que una muntanya amb una situació geogràfica privilegiada es destinés a ubicar-hi tot el que la ciutat volia amagar.

http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com.es/2012/05/construccion-de-montjuich-1915-1923.html



10 comentaris:

Júlia ha dit...

He de dir que no em va agradar el reportatge, els tòpics de sempre i coses que ja sabíem, em preocupa l'oblit de l'època de la guerra civil quan també es va afussellar i torturar gent al castell, de dretes és clar, tot i que hi havia jovenets innocents que anaven a missa o alguns els pecats dels quals eren ser el fill o el parent d'algú significat. I fins i tot la poca profunditat en d'altres temes, sembla ben bé que allà només hi assassinessin Companys i Ferrer y Guardia. Per exemple,poques vegades s'entrar a fons en el pas del doctor Rizal pel castell.

Vaja, es la meva opinió.

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Hola estimada Julia, tens raó, tantes persones van passar per allà i ni una menció ...!

Bé ja saps com és la nostra censura.

Una abraçada moltíssimes gràcies i BCDS.

Miquel ha dit...

Mi madre me hablaba del castillo como si de una mala hierba se tratara.
El castillo fue utilizado para fusilar y torturar por parte del malvado, es cierto, pero no es menos cierto que sirvió de checa para los salvadores de el otro lado.
El paredón de Montjuich está impregnado de sangre por personas que solo comulgaban por tener unas ideas diferentes, pero de los dos lados, de los dos. Y eso es lo que no se puede olvidar.
Antes de morir, mi madre, que había sido miliciana de la FAI/CNT en el frente de Cervera, me explicaba (el cargo de conciencia debía de pesarle) como "paseaban " a la gente de Barcelona al castillo y del castillo al barco Uruguay...y como cada mañana, a las cinco de la mañana, tiraban por la borda , en el Moll de la Fusta, donde estaba atracado, los cuerpos de los torturados...
En fin, procuro no pisar el castillo, huele a muerte, destrucción, tortura y salvajismo..
El ser humano me descorazona.
Un beso grande.
tengas salut

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Muchas gracias Miquel, bon día.
Fuertes y ciertas palabras has dicho.
La que más me ha gustado:

EL SER HUMANO ME DESCORAZONA


UN BESO.

Josep ha dit...

Pues yo voy más lejos que vosotros. Este castillo cuando dejó de ser franquista para "regalarlo" a la ciudad de Barcelona yo lo hubiese destruido. Es verdad que también se habia fusilado a gente de derechas, pero ni punto de comparación. Nada más teneis que pensar el tiempo que fue de izquierdas y el que fue de todas las dictaduras que por él ha pasado desde siempre. Sin olvidar la de veces que desde allí se bombardeaba Barcelona.
Esto es igual que cuando se habla de la guerra y lo que hacian unos y otros.
Claro que se mataban a curas y gente de derechas que seguramente "no habian hecho nada",y todo es verdad, pero se olvida que esta gente de derechas tan buena "que no habia hecho nada"sería el AMO de una fabrica y los asesinos? sus esclavos. A muchos curas la misma gente de izquierdas los escondia y denunciaba a los otros curas por estar al lado descaradamente del lado fascista.
Y cuando se terminó la guerra los franquistas se cansaron de torturar y fusilar gente inocente. Si el Camp de la Bota pudiese hablar...
Una abraçada, Mª Trini.

KRT ha dit...

És evident que les presons s’han utilitzat en cada època per reprimir, torturar i assassinar els dissidents, els que no pensen com els que manen. Ara bé, el fet és que el primitiu castell de Montjuïc es va aixecar per defensar Barcelona; però després de 1714 el nou règim borbònic el va enderrocar per construir-hi la fortificació actual, la qual, igual que la Ciutadella, ja no serviria per defensar la ciutat sinó per controlar-la, per amenaçar-la... i per bombardejar-la quan calgués, com efectivament va passar en temps d’Espartero i de Prim (dos militars “liberals”!).

Quina paradoxa, formar part d’un Estat que en comptes de defensar-te t’espolia (penso en els habitants de les més de mil cases del Born, obligats a enderrocar els seus habitatges sense cap indemnització per construir-hi la Ciutadella); que després et bombardeja, i després t’obliga a anar a morir en guerres colonials per defensar interessos de quatre capitalistes del govern…

La CNT-FAI va cometre molts crims durant el primer any de guerra (i ni ERC ni el PSUC no ho van poder evitar fins als Fets de Maig de 1937); però no oblidem que abans, a Montjuïc, ja hi van ser torturats i assassinats els presos obrers de les vagues de 1890, els de la Setmana Tràgica de 1909, el mestre Ferrer i Guàrdia, els obrers de les vagues de la Canadiense el 1920… Ni oblidem qui va ser que va començar l’Alzamiento Nacional, un cop d’estat militar per abatre una República legalment constituïda que intentava controlar les forces oposades (d’extrema dreta i d’extrema esquerra) que amenaçaven les llibertats democràtiques.

Com que a Catalunya el cop d’estat no va triomfar, i sí la revolució anarquista, Montjuïc va ser presó, sala de tortura i tomba de molts innocents, suposats “desafectes”, víctimes de la repressió dels revolucionaris. I això, evidentment, no ho hem d’oblidar, com no oblidem tampoc la violència repressiva que sobre els derrotats (anarquistes, però també comunistes, i republicans demòcrates, i catalanistes, molts també innocents) hi va exercir després el bàndol victoriós, repressió que va durar molt més temps.

Gràcies, Trini, pel post. El programa sobre Montjuïc, molt bo. I el debat sempre és bo, també: no vull pas donar ni treure raons a ningú, ni pretenc estar en possessió de cap veritat. Estic d’acord amb tu que les coses s’han de ponderar amb just equilibri.

Amb tot, jo no he perdut la fe en tots els éssers humans. Algun dia la humanitat podrem dir "we shall overcome" sobre les guerres, la misèria i la fam, estigmes que el nostre temps no ha sabut eradicar. Esperem-ho.

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Moltes gràcies Josep, molts petons y BCDS.

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Molt bè, KRT, impresionada estic.
Moltes gràcies una abraçada y BCDS.

Javier Arnott Álvarez ha dit...

Tant a prop i tant lluny i de vegades fa tanta mandra.

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Always gives mandra, climb Montjuïc, however the Tibidano not get lazy, so be damn mountain.
Thank you very much Javier, and happy weekend