LinkWithin

http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/

30 de septiembre de 2013

ROCALLA...BARCELONA, EN CARRER DE LES BASSES DE SANT PERE...30-09-2013...

MI VIDA Y MI HISTORIA
1950 Carrer Basses de Sant Pere
De todos es sabido lo perjudicial que es la " Uralita", cancerígena total...Pero hoy les hablo del letrero de casi 100 años, tan bien restaurado por J. Roura,local de  abajo que ha tenido el buen gusto de restaurarlo, muchas gracias y un saludo cordial.











10 comentarios:

Miquel dijo...

Le hice unas cuantas fotos hace tiempo, pero veo que lo han conservado intacto de bien.
Es de agradecer que las personas valoren lo que tienen y que la empresa que hay debajo del cartel lo haya cuidado con esmero.
No creo que haya otro cartel de aquella época y al aire libre tan bien mimado.
Salut

Rodericus dijo...

Un hermoso esfuerzo por recordar el pasado, y de donde venimos. Ojalá la iniciativa se repita en algún lugar más.

He trabajado durante años con el amianto, y te puedo asegurar que se han propagado bulos terroríficos sobre sus propiedades carcenigenas.

Las tiene, pero no nos han explicado toda la verdad.

Un beso.

Mª Trinidad Vilchez dijo...

Saludos Miquel, un abrazo.

Mª Trinidad Vilchez dijo...

Hola RODERICUS, ya me gustaría saber los efectos nocivos del amianto, yo lo que se, es que en Cerdanyola, estaba la fábrica de URALITA, y yo soy de Sabadell, y varios vecinos murieron de cáncer hace muchos años y trabajaban allí.
Otro abrazo, y muchas gracias.

Júlia dijo...

Fa anys vaig conèixer una mestra el marit de la qual treballava a Rocalla i estava empipat perquè de tot en deien 'uralita', el pitjor és que els efectes dels materials d construcció se saben amb els anys, ara bé, si fos tan dolenta tots seríem morts, qui més qui menys berenava o sopava sota uralites.

Mª Trinidad Vilchez dijo...

Tots hem tingut Uralita a casa, i clar si no s'aclareixen els perjudicis d'ella, no ho sabem.
El cas és callar la veritat, o no dir res sobre "ella".
Moltes gràcies estimada Júlia i una abraçada.

Júlia dijo...

De fet, crec que el problema ve en voler treure-la, quan s'esmicola. Cosa que fa que treure una uralita d'algun lloc, avui, costi una picossada de calerons i que per això molta gent, malgrat saber-se els problemes que pot provocar, les mantingui, penso que s'haurien de donar més facilitats. He conegut alguns casos darrerament. Tot és un negoci.

Mª Trinidad Vilchez dijo...

Así es, cuan se remena o esmiloca.
Un petonás Júlia i gràcies, bona nit.

Rodericus dijo...

Be, per acabar d´aclarir-ho. La fase en la que el l´amiant es mes susceptible de prodüir cancer es en la manipulació y transformació de la materia prima mineral.

El mineral forma unas agullas microscópicas, que al introduïrse en las vías respiratorias quedan clavadas als teixits. La exposició continuada pot provocar o bé silicosis, o també produïr cancer anys després de la seva ingesta.

Els productes derivats ( planxes, teuladas d´uralita o aïsllants ) nos son tan nocius, peró per precaució a partir del anys noranta es va prohibir i eliminar de la producció industriál, sent substituit per fibras de vidre o de roca. No tin clar que els substitutius no siguin també nocius.

Un petó.

Mª Trinidad Vilchez dijo...

Moltes gràcies RODERICUS, salutacions.