LinkWithin

http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/

17 de febrer de 2012

JOAN SALVAT PAPASSEIT,1894-1924, BARCELONA ,DE MARE GITANA, D' OBRERA ESTIRP I DE LLEIAL NACIÓ: DE DIGNITAT POETA....17-02-2012.



MI VIDA Y MI HISTORIA

CANTO LA LLUITA

Cavaller d'un corser
qual crinera és de flames
só jo l'incendiari de mots d'adolescent.
Blasmo els déus a ple vol:
l'arraulit bestiari
tem el fuet del meu cant!

I he maridat la lluna...
(Però no dormo amb Ella, si el filisteu governa els meus domenys)
Tot l’enyor de demà


                                              A Marià Manent


Ara que estic al llit
                          malalt,
                          estic força content.
-Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
                          sota el sol,
                          sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
                amb unes vores fetes de puntes de coixí,
                i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
                i els baixa
                tot corrent.

I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
                           de les altres que porta.

I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri
                           matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
             que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,
que treu la torradora del cafè
                                      i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
                           amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats
                            i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa,
            posat a taula.
I l'escudella rossa,
                        fumejant.

I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.

Tot això bé m'espera
                         si m'aixeco
                         demà.

Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m'espera:

-Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

Del llibre "L’irradiador del port i les gavines"



Al Moll de la Fusta de Barcelona hi ha una escultura a la seva memòria.
Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Conocido sobre todo como poeta, es también autor de artículos, manifiestos y otras prosas de tipo político y social. Su obra está marcada por el inconformismo, el idealismo y la sombra de una muerte precoz. Sus poemas, con influencias vanguardistas pero también tradicionales, evolucionan desde Poemes en ondes hertzianes (1919), pasando por La gesta dels Estels (1922) y culminando con el vital entusiasmo del poeta en El poema de la rosa als llavis (1923). Muere de tuberculosis en 1924. La ciudad de Barcelona le recuerda con un monumento situado en el Moll de la Fusta donde, al pie, está reproducido el poema "Nocturn per a acordió", que hace referencia a la época en que el autor trabajó de vigilante nocturno en el muelle. Su obra poética ha sido profusamente difundida entre el gran público, sobre todo a partir de ser cantada o recitada por Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Xavier Ribalta, Joan Manuel Serrat y Rafel Subirachs, entre otros.




(Publicats a la revista “Un enemic del Poble”, entre 1917-1919)


11 comentaris:

Miquel ha dit...

una bellísima entrada ¡¡

Mª Trinidad ha dit...

Muchas Gracias Miquel.

Mari-Pi-R ha dit...

Que preciosa entrada llena de buena poesía de un gran poeta.
gracias Trini

Mari-Pi-R ha dit...

Que preciosa entrada llena de buena poesía de un gran poeta.
gracias Trini

Eastriver ha dit...

Salvat Papasseit fue un resultado de la mezcla. Catalunya y los catalanes somos eso, y yo estoy muy orgulloso: resultado de mezclas, de lugares lejanos, de sensibilidades, de razas incluso. Fue un poeta triste pero alegre, contundente, que lo miraba todo y se congraciaba con la vida.

Lo que ya desconocía era esos detalles que tú nos regalas siempre; la placa, la escultura...

Mª Trinidad ha dit...

Gracias Ramón:
Me imagino que tod@s sabéis mucho sobre ese Señor Poeta.
Muchas Gracias y BFDS

Mª Trinidad ha dit...

Gracias Mar-Pi-R:
Por tus agradables palabras, me alegro mucho que te guste.
Un Abrazo Y Muchas Gracias,y buen fin de semana.

Josep ha dit...

mari Trini, muchas gracias por enseñarme lo que no se.

La ciutat de Barcelona el recorda amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema “Nocturn per a acordió”, que fa referència a l’època en què l’autor va fer-hi de vigilant nocturn.
Nocturn per a acordió

(Joan Salvat-Papasseit - Víctor Ammann)

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes

Vosaltres no sabeu
què és
guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
--que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

Filiz fin de semana.

Un petó.

Mª Trinidad ha dit...

Perdona tú ya lo sabes, y por eso te la he enviado.
Muchas Gracias y BFDS.

Xavi ha dit...

Muy bonita entrada, Trinidad.
Disfrute mucho de sus poemas en mi época de instituto.
Un abrazo,
Xavi

Mª Trinidad ha dit...

Muchas gracias XAVI, son poesías muy bonitas, gracias y BFDS.