LinkWithin

http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/

6 de enero de 2012

LA FLOR DE MAIG, 1896-2012, ATENEO POPULAR, 6-01-2012...POBLENOU, BARCELONA.

MI VIDA Y MI HISTORIA
                                                   LA FLOR DE MAIG, 5-01-2012. 
                                                                LA FLOR DE MAIG 1978
                                               LA FLOR DE MAIG, 5-01-2012.
                                        La Flor de Maig 1980
                                   ATENEU POPULAR, 5-01-2012.
                                 Flor de Maig 1977
                                         La Flor de Maig 1978.


LA HISTORIA DE LA FLOR DE MAIG


La història de la Flor de Maig està íntimament lligada al Poblenou. D'aquesta entitat, la ENCICLOPEDIA DEL POBLENOU en parla en dos capítols. El primer de Josep Maria Huertas, i un segon de Xavier Ripoll. 
                                    http://www.periodistes.org/node/41059/detall
El periodista Josep Maria Huertas i Claveria saliendo de la cárcel Modelo de Barcelona abril 1976

                                           JOSEP MARÍA HUERTAS I CLAVERÍA.













PACO CANDEL y JOSEP MARIA HUERTAS i CLAVERÍA
                                Viaje al centro de Montjuïc



                                 Su calle, su Sra. Viuda y su hijo...

Com vaig disfrutar un dia de Sant Jordi, les biblioteques organitzaven visites pels barris, al programa una activitat a la que no podia deixar d'anar: passejada amb el meste Josep Maria Huertas Claveria.
El mestre Huertas es va estimar molt Barcelona, la va patir i la va gaudir. Se la passejava sencera i ho sabia tot. Aquell dia tocava escoltar-lo. Al vagó del metro va entrar baix i amb el pèl blanc. Havia de dir-li hola. Recordo que va: "arrivem tard". Va dir que estava cansat de signar per Sant Jordi. Només que signés cadascun dels llibres que va escriure (en perfecte tàndem amb Jaume Fabre) s'hauria passat una bona eston. Tots els que vam passejar aquell dia, dalt d'un autobus per Diagonal Mar, vam escoltar-lo parlar del barri de barraques del Pequín i com en va parlar del seu "amic el Vaquilla". A la Rambla del Poblenou ens epseraven unes patates i un vermutet. Amb les coses del mestre ens vam sentir molt ben acompanyats. Vaig aprofitar per preguntar i parlar molt. Havia moltes coses que volia que em digués.
Després el trobava i el diàleg era d'allò més interesant. Un dia la ràdio en va donar una triste notícia: el mestre Huertas havia mort. Vaig quedar tocat. Entre les paraules que li van dedicar recordo les de l'altre mestre, en Lluís Permanyer: "A qui acudirem ara quan tinguem un dubte.”?



El de Josep Maria Huertas diu: "La  Cooperativa de consum nascuda el 1890, amb edifici propi al carrer de Wad Ras (ara Doctor Trueta) des de 1896. Va esdevenir una de les més potents de Catalunya, amb diverses sucursals, dues al Poblenou, als carrers de Pellaires i Pere IV. La cooperativa, de la qual es conserven els documents fundacionals, comptava amb una granja a Cerdanyola, ara transformada en unes dependències de la Diputació de Barcelona que conserven el nom de La Flor de Maig. El 1950 va tancar les portes a causa d’una forta crisi econòmica, però l’edifici va continuar com a escola. El 1978 va ser recuperat per l’Associació de Veïns, que va impulsar la constitució d’un ateneu popular, que encara subsisteix. La Flor de Maig va impulsar les festes de maig des del 1979, i solen tenir lloc el segon o tercer diumenge d’aquell mes."

Un segon article, signat per Xavier Ripoll, explica el següent: "Durant la segona meitat del segle XIX, el moviment cooperativista tingué forca predicament a Sant Martí de Provençals. Les cooperatives de consum foren muntades pels mateixos obrer, que intentaven ajudar-se comprant queviures a preus més econòmics, així mateix les cooperatives també tenien un fort vessant socials i cultural. Els socis participaven amb quotes i es comprometien a comprar una quantitat de productes, perquè l’entitat pogués anar funcionant. Tanmateix quan els socis es trobaven en dificultats econòmiques, la cooperativa els podia ajudar. L’any 1876 es va fundar L’Artesana que al començament tingué la seva seu social al carrer del Ferrocarril i posteriorment anà  ocupant diferents locals, fins que el 1921 s’establí als carrers de Llull- Maria Aguiló. L’any 1889 es fundà l’Ateneu Colon i un any més tard la Flor de Maig, que arribà a ser una de les cooperatives més importants de Catalunya. L’any 1896 disposà d’edifici propi al carrer de Wad-Ras amb el passatge Bori i compta amb granges a Cerdanyola del Vallès. La cooperativa tancà com a tal l’any 1950, però l’edifici es mantingué  i passa a ser de 1978 a ser l’Ateneu Popular d’igual nom."

Extracte del capítol “El Poble Nou, un barri amb futur: La fundació de la Cooperativa La Flor de Maig.”, diversos autors, extret de “La Flor de Maig: del cooperativisme al servei als municipis” Publicat per la Diputació de Barcelona, 2006. “A la població de Sant Martí de Provençals, molt propera a Barcelona i amb els preus del sòl urbà més baixos, aviat es va desenvolupar una creixent activitat industrialitzadora. Així, al primer terç del segle XIX, es va iniciar la introducció d’activitats tèxtils mecanitzades gràcies a les òptimes condicions que oferia el terreny: proximitat a Barcelona, abundor d’aigua, coexistència de masos agrícoles i d’extenses planures que permetien les activitats relacionades amb el sector tèxtil. L’anomenat ram de l’aigua, va popularitzar Sant Martí i els seus terrenys, abans desèrtics, amb aiguamolls i algunes pastures, que van convertir-se en lloc de trobada dels primers proletaris catalans que acudien des dels mitjans rurals a la crida del treball a la ciutat. La força del vapor s’imposava i les xemeneies anaven apareixent dins el paisatge urbà. Les cases modestes dels obrers s’instal·laren poc a poc al voltant dels seus llocs de treball i s’anà construint una xarxa ciutadana de relacions i intercanvis. Així, cap a la dècada de 1840 a 1850 s’intensificà la construcció d’habitatges obrers al sud de l’antic terme de Sant Martí de Provençals. A nivell popular aviat se la va conèixer com Taulat, o Pueblo Nuevo. Naixia el Poble Nou un dels indrets més actius de la ciutat i que estaria destinat a fer una important aportació a la historia social i política de Barcelona. Aviat el barri es va veure atrafegat pel símbol del progrés: al 1848 s’inaugurava el primer ferrocarril d’Espanya i les seves vies travessaven la platja de Poble Nou. La línia Barcelona Mataró era un fet i la circulació de productes i mercaderies encara va impulsar més aquella franja de terreny vora ciutat. També en aquells anys, on imperaven dures condicions de treball per a la classe obrera, naixien els primers somnis emancipadors, que provenien dels primers apòstols del socialisme utòpic. Quasi immediatament van arribar les seves propostes a la ciutat i un dels seus seguidors, Ildefons Cerdà, batejaria significativament, a l’any 1855, aquesta part de Sant Martí amb el nom d’Icària. Era aquesta l’illa de la igualtat i de la solidaritat, terra de promeses, en el magnífico blog: El último Viatge a Icària.”

http://turisme-web.agilecontents.com/mds/multimedia/22900/F10/Guia_22900.pdf

6 comentarios:

Miquel dijo...

Mí hijo se llama Icaro...tiene 29 años. Se le acepto el nombre registrado por mí. Y yo lo registré...algo sabré de esta historia..De todas formas, Icaria, Icaria de X bereguer y/o Viaje a la Icaria de Monturiol, abrirían el apetito a mas de uno. Eso sin contar con lo de la comuna icariana...de Cabet...salut

Mª Trinidad dijo...

Que nombre más bonito ICARO,cuenta, cuenta que no lo sé,y me gusta aprender querido Miquel.
Un saludo y muchas gracias.

Mari-Pi-R dijo...

Cada día conozco más en tu rincón, nos haces ver todo lo que hay escondido en esta ciudad.
Tus paseos y buscas son muy apreciables.
Que tengas un feliz día de Reyes

Mª Trinidad dijo...

Muchas Gracias Mari-Pi-R, por tus agradables palabras.
Espero que los Reyes hayan sido buenos contigo, te lo mereces eres muy buena persona y eso se nota, que disfrutes mucho, aquí después de comer comemos el tortell de Reis y cava, siempre cava, para todo...ja,ja,ja...
un abrazo muy fuerte y muchísimas gracias por tus comentarios, un beso guapa...

Josep dijo...

Ya ves querida amiga la fuerza de un barrio. Por esto lo quiero tanto. Mi familia, por parte de mi madre, todos trabajaban en este barrio, y todos pertenecian en algún Centro Social, Cooperativa, sobretodo a L'Artesana, (que la citas en tu escrito), y también a los Coros de Clavé. Todo esto me lo trasmitieron. Por esto siempre te pido algo del barrio que no tengo, como el "cole", que tengo que darte las gracias por ello. Ha sido un fantástico regalo de Reyes.
Un beso amiga mia.

Mª Trinidad dijo...

No te preocupes que cuando se encuentra una se encuentran más, yo no dejo de buscar, y es un barrio precioso, la Rambla del poblenou, estaba ayer llena de tenderetes con artesanía preciosos, compré varias cosas, y ya sabes que en muchos día me voy a dedicar otra vez a tu Poblenou, que no tiene desperdicio y es superinteresante, hay personas que me han preguntado que si yo era del barrio, y les contesto que un amigo mío y toda su familia sí, de toda la vida y que a tí te lo dedico con todo mi afecto.
Un petó.