LinkWithin

http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/

16 de septiembre de 2011

CASTELL DE CAN FEU, SABADELL Y LA HERMITA DE LA SALUT, 7ª Y ÚLTIMA PARTE...

MI VIDA Y MI HISTORIA

                                     Romería en Can Feu, 1915
                                                   Las viejas cuadras del Castell de Can Feu.


http://www.sabadell.net/pdf/JEP07.pdf





                                                       Riu Ripoll, Sabadell
                                                   Romería a la Verge  de La Salut...


http://www.sabadell.cat/Oficinadelpatrimoni/d/canfeu_llibret.pdf
Refugio antiaéreo en sabadell.
Romería de colegios a la Verge de La Salut 1953


La devoció mostrada pels vilatans i vilatanes va propiciar que el 1697 el Consell de la Vila prengués l'acord d'instituir una processó per venerar la Mare de Déu de la Salut cada segon diumenge de maig. La processó va evolucionar cap a una celebració anual que va passar a anomenar-se Aplec de la Salut. Es considera que aquell any va començar el culte públic de Sabadell a la marededéu, motiu pel qual el 1997 es va celebrar el 300 aniversari.

A finals del segle XVIII, l'aplec era conegut amb el nom de "fontada". Les famílies anaven a peu fins a l'ermita per ballar, jugar i compartir àpats festius. Durant la segona meitat del segle XIX, l'aplec va anar agafant més protagonisme dins del calendari festiu de la ciutat, coincidint amb una remodelació de l'indret. L'antiga ermita amenaçava ruïna i el 1872 l'Ajuntament va proposar l'enderrocament i la construcció d'un temple de nova planta. Després de diverses vicissituds (l'edifici erigit el 1879 per l'arquitecte Carles Gauran es va esfondrar), un nou temple va ser bastit en l'enclavament, obra de l'arquitecte Miquel Pascual i Tintorer. El nou santuari es va inaugurar el 1882, encara que sense el campanar (que data del 1907). La imatge de la verge trobada es va col·locar a l'urna de la paret del presbiteri i posteriorment a l'altar, però després va desaparèixer. La imatge actual data de 1946 i és obra de l'escultor Manel Martí i Cabré.

L'Aplec de la Salut i la Festa Major són les dues festes més importants del calendari festiu de la ciutat. L'aplec es celebra el dilluns que segueix al segon diumenge de maig, tot i que les activitats commemoratives s'inicien ja uns dies abans, amb la tradicional Trobada de Corals Infantils, que té lloc al Teatre Municipal La Faràndula. Aplega a nombroses formacions corals d'escoles de la ciutat i ha celebrat més de vint-i-cinc edicions. Cal destacar els nombrosos actes litúrgics que tenen lloc al santuari, amb misses, pregàries i vespres solemnes. L'ofrena de flors a la memòria dels sabadellencs morts al camp de concentració de Mauthausen i de totes les víctimes del nazisme és una de les activitats més arrelades, igual com la Caminada Popular (Pujada a la Salut), el concurs d'ocells, la cercavila, el concurs de pintura ràpida i la plantada de gegants. La progressiva implicació de les entitats de la ciutat n'ha enriquit el contingut, aconseguint que el programa d'actes compti amb més de quaranta propostes diferents.



El paratge on actualment s'alça el Santuari de la Salut va acollir, durant la Baixa Edat Mitjana, l'ermita de Sant Iscle i Santa Victòria. Les moltes epidèmies de pesta que van assolar Sabadell en el segle XVII van obligar a que aquesta ermita es destinés a morberia era un lloc fora vila on es podien mantenir en observació els possibles afectats o en quarantena els malalts. En data imprecisa (s'apunta el 1682 com a probable) l'ermità de Sant Iscle va trobar una imatge de la Mare de Déu prop de la font que vessa a la riera de Canyameres i que ben aviat va ser batejada com a Font de la Salut perquè a l'aigua que en brollava se li van atribuir poders curatius. La imatge es va dipositar a l'ermita i es va consolidar una forta pietat envers la Verge de la Salut, a la qual la població s'encomanava per tal que es protegís de la pesta.


El santuari de la Mare de Déu de la Salut és situat dalt la serra de Sant Iscle, sobre restes de l'antiga mansió iberoromana d'Arraona. Des de l'any 1697 s'hi celebra un aplec, amb actes religiosos i populars. L'aplec de la Salut se celebra el segon dilluns del mes de maig. L'any 1323 es té ja notícia de l'existència d'una ermita dedicada als sants germans, Iscle i Victòria. L'any 1417 hi habitava un ermità i el 1455 els tres jurats de la vila intervingueren en la seva administració. En les pestes colèriques dels anys 1560 i 1589, l'ermita es féu servir com a morberia o lloc d'observació i quarantena dels presumptes atacats del mal. Al peu de la font que hi ha vora el torrent de Canyameres, l'any 1652, el dit ermità trobà una petita imatge de la Mare de Déu, que va col·locar a l'altar de l'ermita. El poble va sentir-hi de seguida una gran devoció a causa del fet miraculós de la troballa i de les guaricions que la Mare de Déu prodigava, i li donà el títol de Mare de Déu de la Font de la Salut. El 1876 calgué reformar l'ermita i aquest mateix any, el 29 de juny, es posà la primera pedra del nou santuari, que es va esfondrar a mig fer. Sis anys després es beneí el nou santuari. El 1927 l'ajuntament hi féu diverses obres d'embelliment. La imatge primitiva s'havia perdut i se n'hi posà una de poc mèrit artístic, que fou substituïda per una de l'escultor Vallmitjana, la qual l'incendi de l'any 1936 va destruir conjuntament amb tot el santuari. Després de la revolta es començà la reconstrucció i un any després s'hi celebrà missa. La decoració de les parets és feta amb pintures al fresc, obra d'Antoni Vila Arrufat. La llum hi entra per uns rics vitralls, amb temes de lletanies i de la secular devoció sabadellenca a la Mare de Déu. El 19 d'octubre de 1947, per breu del papa Pius XII, la Mare de Déu de la Salut és proclamada i coronada patrona de la ciutat.
Per aquest Santuari molts sabadellencs hem passat per casar-nos i demanar li a la verge el guariment de persones malaltes.





6 comentarios:

Miquel dijo...

Que maravilla de fotos, la de la cuadras de los caballos y la del rio ....que bonito...Un abrazo ¡

Mª Trinidad dijo...

Muchas Gracias Miquel, es lo que pasa las fotos antiguas son las que me gustan más.
Un abrazo y gracias

Xavi dijo...

¡¡Yo quiero ir a esa cascada y a la ermita!! ¡Que bonitas fotos!

Mª Trinidad dijo...

Pues ves que está cerca, y en el río hay peces y patos, y es una excursión preciosa.
Muchas Gracias Xavi y un abrazo

Manolina dijo...

Hola:
Acabo de descubrir su blog y me han emocionado sus fotografía de Sabadell, ciudad en la que viví mis primeros diecisiete años.
Gracias por enseñárnoslas.
Un abrazo

Mª Trinidad dijo...

Me alegro que te guste Manolina, un abrazo y muchas gracias...