LinkWithin

http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/

3 de julio de 2011

Dani Cortijo explica la història de la Font de Canaletes y la seva Història, 3-07-2011.



Público con paraguas en la grada del campo de fútbol de Les Corts durante la celebración de un partido amistoso entre el FC Barcelona y Slavia de Praga. El partido lo ganó el FC Barcelona por 6 goles a 3.


OS RECOMIENDO QUE COMPRÉIS ESTE LIBRO, ES MARAVILLOSO Y MUY AMENO...


Ramblas, detrás del kiosco está la fuente...1944

LES RAMBLES

La rambla de Canaletas, on hi ha la font de Canaletas, la rambla dels Estudis, per l’edifici construït a mitjans del segle XV de la Universitat; la rambla de les Flors o de Sant Josep, la rambla dels Caputxins, on hi havia l’antic convent de frares caputxins i, finalment, la rambla de Santa Mònica.



This fountain of Canaletes, located at the top of Las Ramblas, is perhaps the most famous fountain in the city. The legend goes that if you drink from it you are condemned to return here (Aquél o aquélla que beba de su agua volverá a Barcelona).
Barça fans traditionally congregate here to celebrate victories. The tradition dates from the 1930s when fans would gather here to read the scores of Catalan teams written on a blackboard outside the offices of the defunct newspaper.


Esta fonte de Canaletes, localizado na parte superior de Las Ramblas, é talvez a fonte mais famosa da cidade. A lenda diz que se você beber a partir dele você está condenado a voltar aqui (Aquel o aquella Que beba agua de su fuente volvera a  Barcelona).
Barça fãs tradicionalmente se reúnem aqui para celebrar vitórias. A tradição remonta a 1930 quando os fãs se reuniam aqui para ler as dezenas de equipes de Catalãoescrito em um quadro negro fora da sede do jornal extinta.



Questa fontana di Canaletes, situato nella parte superiore di Las Ramblas, è forse lapiù famosa fontana della città. La leggenda narra che se si beve da essa sei condannato a tornare qui (o Aquella Aquel que beba agua de su  fuente volvera  a  Barcellona).
Tifosi del Barça tradizionalmente si riuniscono qui per celebrare le vittorie. La tradizionerisale al 1930 quando i fan si riunivano qui per leggere le decine di squadre catalanoscritto su una lavagna davanti agli uffici del giornale defunto.


Cette fontaine de Canaletes, situé en haut des Ramblas, est sans doute le plus célèbre fontaine de la ville. La légende raconte que si vous buvez de lui vous êtes condamné àrevenir ici (Aquél o Aquella Qué beba de su agua,  volvera a Barcelona).
Les fans du Barça, traditionnellement se rassemblent ici pour célébrer les victoires. La tradition date des années 1930 lorsque les fans se rassemblaient ici pour lire les scores des équipes catalane écrite sur un tableau noir devant les bureaux du journaldéfunt.



El Rec Comtal...
Mapa del cauce del Rec Comtal, como bajaba a Canaletes...Y Barcelona



ALTRESBARCELONES, BLOG DE DANI CORTIJO




Canaletes Opisso Suñer


La història del famós quiosc de Canaletes va finalitzat l’any 1951 quan el consistori barceloní va ordenar enderrocar-lo. En aquell temps la parada ja no tenia el disseny modernista d’en Puig i Cadafalch, ja que havia sofert una reforma d’aire noucentista.
Un dels dibuixants que millor va saber retratar l’ambient de canaletes va ser Opisso, especialista en representar multituds. He aconseguit trobar un dels seus dibuixos de la mà del cronista barceloní Ricard Suñé, a qui Opisso i va dedicar cordialment una de les seves làmines.
Però si hi ha alguna cosa que ens ha intrigat sempre a molts és: per quins motius quan guanya el Barça la gent ho celebra a Canaletes si l’estadi és a l’altra punta de la ciutat?
Doncs bé, la popularitat que va adquirir l’entorn de la font de Canaletes va fer que no només s’hi establissin locals de refrigeri, si no que diferents sectors comercials veiessin en aquell indret estratègic un bon lloc per promocionar-se.
Això és el que van pensar els responsables del diari madrileny “El Sol” quan van decidir establir-hi allà la seva delegació.
En una època en que ni la ràdio ni la televisió existien, diferents establiments mostraven els resultats dels partits de futbol escrits sobre pissarres. La pissarra de la delegació de “El Sol” era una de les més grans i més populars i va acabar imposant-se el costum dels aficionats a anar a consultar-hi les últimes notícies futbolístiques. Quan el Futbol Club Barcelona guanyava algun partit, els seguidors rebien la notícia allà mateix i sovint manifestaven la seva alegria en una gran demostració de joia. Però allà no només els culés anaven a consultar els resultats, i el que per a uns era motiu de celebració per als altres ho era de decepció. Si a això li sumem que les converses futbolístiques sovint derivaven en debats polítics que acabaven a garrotades, entendrem perquè la policia sempre estava a punt per intervenir en aquella àrea de la ciutat. Una àrea que de fet ja havia estat conflictiva temps enrere, com vàrem veure fa uns dies, i com encara ho és actualment..

1904 Font de Canaletes


Tenint en compte això bé valdria deixar clar que la font de Canaletes, com a font de ferro forjat, no té res d’especial, ja que existeixen fonts similars als diferents barris de la ciutat, i que el que la fa especial és l’aigua que en raja en sí, a la qual se li han atribuït propietats màgiques per fer tornar a Barcelona a tots els forasters que la beguin. Màgica o no però, l’aigua ha empitjorat bastant amb el pas del temps, tot sigui dit...
Però si va haver-hi un moment en el qual la font de Canaletes va augmentar en la seva popularitat va ser a principis del segle XX i sobretot gràcies a un barceloní emprenedor amb molt bona visió de negoci, segons ens explica magnífic cronista Sempronio.
Aquell personatge fou Esteve Sala, que l’any 1901, veient les llargues cues que es formaven a l’entorn de la font, va instal•lar-hi al costat un quiosc d’aiguardents i anissos.
Aquell petit establiment va acabar tenint un notable èxit fins el punt que es va encarregar al prestigiós arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch que en projectés una nova reconstrucció.
Aquell bonic local va tenir moltíssim èxit, fins i tot massa, fins el punt que l’autoritat municipal va veure una gran oportunitat i va obrir-lo a concurs.
Esteve Sala va veure així com el seu estimat establiment passava a mans d’un nou propietari anomenat Castasús.
Però en Sala no va renunciar a seguir tenint influència en aquella zona i va acabar fundant el Café Royal, un local per a gent de casa bona que amb el temps acabaria buscat un target més normal canviant la seva estètica a una decoració de reminiscències tropicals i passant-se a anomenar Café Moka, nom que encara conserva en l’actualitat...
Malgrat el relatiu èxit del Moka i els altres negocis, el Senyor Esteve Sala encara tenia l’espineta clavada des que li havien pres el quiosc de Canaletes i l’any 1916 va decidir-se a obrir tot just davant un nou establiment anomenat “Bar Canaletes” amb la voluntat de fer-li competència directa al seu contrincant.



Segur que molts de vosaltres us haureu preguntat el perquè de la popularitat de la font de Canaletes i quin deu ser el motiu pel qual és allà on els aficionats del Futbol Club Barcelona hi celebren les seves victòries oi? Doncs aqui va la resposta!:
Antigament, una part del subministrament d’aigua de l’antiga Barcelona emmurallada procedia de Collserola i arribava fins una caseta situada aproximadament on avui podem trobar el creuament del passeig de Gràcia amb el carrer Aragó.
Un cop allà l’aigua era canalitzada fins el Portal de l’Àngel, una de les principals vies d’accés a la ciutat i allà es dividia en dos ramals. Un d’ells anava en direcció a la plaça Sant Jaume per alimentar mitja Barcelona. L’altre ramal en canvi era destinat a l’abastiment de la zona del Raval i es desviava en direcció a la rambla d’Estudis. El primer lloc on l’aigua brollava en aquest ramal era precisament a un sortidor conegut amb el nom de “font de Canaletes” i situat dins l’antic edifici dels Estudis Generals, que de fet, han batejat posteriorment aquest tram de la Rambla.
Ja en aquells temps, la primitiva font de Canaletes es va convertir en un dels llocs més populars de trobada aprofitant l’excusa d’anar a buscar aigua a un dels brolladors que per la seva situació privilegiada era considerat un dels millors de la Ciutat.
Amb el tancament de la Universitat de Barcelona per traslladar els estudis a Cervera per tal de castigar els barcelonins per haver-se oposat al Rei Borbó durant el setge de la ciutat el 1714 i a causa del posterior enderroc de l’edifici dels Estudis Generals, el sortidor va ser substituït per un altre brollador situat al bell mig de la Rambla, més o menys on ara podem trobar la famosa font.
Malgrat el trasllat, Canaletes no va perdre la seva popularitat si no que al contrari, encara va guanyar-ne més i els aplecs de gent fent cua per intentar aconseguir l’aigua més fresca de la ciutat van fer d’aquell indret un lloc emblemàtic de trobada fins els nostres dies.



4 comentarios:

Culé dijo...

Hola Trinidad!
M'ha agradat moltíssim la història de la nostra Font de Canaletes, no en tenia ni idea de tot el que expliques sobre ella.
El video de l'historiador Dani Cortijo és superinteressant i molt didàctic. Jo he anat moltíssimes vegades a celebrar els títols del Barça a les Rambles (Últimament és la meva segona casa, jajaja!) i no m'imaginava que aquest lloc tan emblemàtic pels barcelonistes en tingués tantes històries...
Últimament, per desgràcia i per enveja d'alguns que no en guanyen res, només es parla dels aldarulls que es produeixen... Haig de dir però, que aquests impresentables no representen els milers d'afeccionats barcelonistes que hi anem i que els danys i desperfectes quasi sempre es produeixen quan ja és tard, després de moltes hores de celebració pacífica.
Magrada molt el teu bloc, però em reservo a comentar només les teves entrades culés per ser fidel al meu nom.
Fins aviat, Força Barça!

trinidad dijo...

Hola CULÉ:
Muchas Gracias por pasarte por mi blog, hacía tiempo que no te pasabas, me ha encantado lo que has dicho de las celebraciones en la Font , eso es verdad, los culés que van a celebrar sus alegrías por ganarlo TODO, todo hay que decirlo, mal que les pese a muchos...Sois pacíficos , y a las doce os vais a casa tenéis que madrugar para trabajar o estudiar, y lo que no queréis es la chusma que se forma después a altas horas de la madrugada, lleno de borrachos y maleantes, que lo que quieren es bronca, para robar en los escaparates, ya están demasiado vistos y son los mismos de siempre.
El SR: Dani Cortijo, busca en YouTube y verás la de vídeos sobre la história de la preciosa Barcelona, yo lo tengo en catalán primero y después en castellano, aparte que lo he regaladoa mis amigos estas Navidades y a tod@s les ha encantado el regalo de ese libro tan estupendo el cual hace que salgan de paseo por barcelona con el libro en la mano, de todo lo interesante e Histórico del libro.
Bueno culé majo, muchas felicidades por ganarlo todo, tú no me felicitaste, lo tengo presente, en los post, de la rúa y la Sahkira, no me hiciste cap...
Pero yo te felicito y que tengas un buen verano.
Besos y abrazos de otra culé, Mª Trinidad

Dani dijo...

Gràcies com sempre Trini!

Mª Trinidad dijo...

Gracies a tú Dani Cortijo.
Una abraçada...Forta ,Mari Trini