LinkWithin

http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/

3 de marzo de 2011

La Font del Vell (1816-1819) EL XATO...3 DE MARZO 2011...!!!

MI VIDA Y MI HISTORIA




Gravat a la fusta (xilografía) Any 1857.


La Font del Vell (1816-1819)



A les Rambles havia una monumental font d'estil egipci amb una estàtua dedicada a Neptú, coneguda popularment com La Font del Vell. Ocupava l'espai en el qual actualment s'alça el monument a Serafí Pitarra en la Plaça del Teatre, també coneguda com Pla de les Comèdies.


 

Aquesta ja desapareguda font va ser projectada per Pere Serra i Bosc (1773-1837) militar i arquitecte i l'estàtua que coronava la font s'atribueix a l'escultor català Salvador Gurri i Coromines (1749-1819)


Foto de l'àlbum BELLEZAS DE BARCELONA. Fotografies de J.Martí, any 1874.

Al seu voltant, era tradició posar parades en les quals es feien rifes de productes, d'acord amb l'època de l'any: Torrons o galls per Nadal, panellets per a Tots els Sants, coques per a Sant Joan o melons per a Sant Jaume.
Organitzar rifes era un costum molt antic a les terres catalanes, fins el 1879, moment en què el govern central va abolir totes les rifes locals per instituir la Loteria Nacional.

El 26 de desembre de 1906 en el mateix lloc on estava la Font del Vell es va inaugurar el monument a Frederic Soler, Pitarra.

Obra projectada el 1896 i conclosa el 1906 per l'arquitecte Pere Falqués i l'escultor Agustí Querol.


Actualment al voltant d'en Pitarra s'hi fan altres tipus de "rifes"...

LAFONT DEL VELL... EL XATO


 
Un costum antic de la ciutat de Barcelona era apedregar-hotot. A les seves Històries i llegendes de Barcelona, Joan Amades explica diversesescenes i exemples d’aquest costum.
Per conèixer un bon exemple d’aquest costumhem d’acostar-nos a la plaça de Sants on, des del 1975, hi ha un dels queanomenem monuments viatgers ja que eren a un altre lloc abans d’ocupar l’actual.La història del monument és curiosa. Representa un home vell, potser el deu Neptú o la personificació del Llobregat. És obra de Damià Campeny i pertanyia al’encàrrec de 1816, fet pel capità general Castaños, qui volia embellir el plade les Comèdies o del Teatre amb un monument: l’arquitecte Pere Serra va fer unfont rematada per una escultura de Minerva, al·legoria de Barcelona, obra de SalvadorGurri, i en una fornícula es col·loca el personatge que ara hi ha a Sants. Lagent admiraria la imatge masculina asseguda i parlava de la font com la Fontdel Vell. Un dia, segurament un grup de nois, va possar en pràctica el vell costum ciutadà de les pedregades: unapedra tocarà el nas del vell que a partir d’aleshores serà la Font el Xato.
El 1877deixarà d’estar a la Rambla i trossejada anirà a la Ciutadella i més tard a unmagatzem d’on sortirà per anar a viure a Sants. Anys després, el 1906, en ellloc on hi havia el xato s’inaugurava un nou monument dedicat aquest cop aldramaturg Frederic Soler, Pitarra. Esperem que cap pedra li toqui ni el nas ni la barba.




3 comentarios:

Miquel dijo...

molt be ¡¡¡¡¡¡¡ salut

Anna De Simone dijo...

sono bellissime queste foto!
molt be

trinidad dijo...

Ciao Ana De Simone:
GRAZIE PER IL TUO COMMENTO, Mari Trini un abbraccio da BARCELLONA