LinkWithin

http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/

12 de noviembre de 2010

SAU- Boig per tu 1990.



MI VIDA Y MI HISTORIA.


<object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/30jJ2o2wAXk?fs=1&amp;hl=es_ES&amp;color1=0x402061&amp;color2=0x9461ca"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/30jJ2o2wAXk?fs=1&amp;hl=es_ES&amp;color1=0x402061&amp;color2=0x9461ca" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>

Carles Sabater y Pep Sala...



















Carles Sabater Hernandez, músic i actor.
Va néixer el 21 de setembre de 1962, i va morir el 13 de febrer de 1999, a causa d'una aturada càrdio-respiratòria, en acabar un concert de rock a Vilafranca del Penedès.
En Carles ha estat un artista complet, ha fet vibrar milers i milers de catalans al capdavant de Sau, banda emblemàtica del rock català.
En el món de la televisió va ser presentador de programes i actor en sèries molt conegudes. També en el món del teatre va actuar en nombroses obres i en cinema són diverses les pel·lícules en que va participar.
Actualment se'l recorda amb admiració com artista i persona. El llegat que ens deixa no es pot oblidar...

Biografia
En Carles Sabater va néixer a Barcelona el setembre del 62. Va néixer de cara al mar perquè, sent un nen, quan era a Barcelona, quasi sempre li donava l'esquena al paisatge mediterrani. Ell és de la Barceloneta, un dels pocs barris barcelonins que encara són un orgull i una carta d'identificació per als seus fills. En Carles, però, no era un xovinista de l' escamarlà i les xerrades al carrer. Quan era petit, recorda la seva mare, era un noi tímid, carinyós, però tan i tan vergonyós que els amics de la seva família encara se'n fan creus d'on ha arribat.
En canvi, quan anava a Llançà els tres mesos d'estiu, a casa dels avis materns, es transformava, necessitava el mar i s'amarava d'ell i amb ell. «No, no jugava a indis ni a pilotes, i quan un nen de l'escala el cridava per anar a jugar a casa seva acostumava a dir que li feia mandra. A vegades, per cortesia, hi anava» , recorda la mare.
























1 comentario:

Miquel dijo...

siempre me gustaron ¡¡¡¡