http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/

Cargando...

10 de diciembre de 2016

EL REC COMTAL, A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...10-12-2016...!!!

MI VIDA Y MI HISTORIA
El Rec al seu pas per la Carretera de Ribes, al costat del que actualment és el Nus de la Trinitat. 1970. AMDSA


http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2016/10/el-rec-comtal-1000-anys-dhistoria.html


Una dona rentant roba a les aigües del Rec Comtal. 1970. AMDSA


El REC COMTAL...Documentado desde el año 996, el Conde MIR ordenó su construcción...


http://www.espele.net/Hidraulica/Aqueducte_Dosrius/Dosrius.html 

La porta de la mina Grott
Hem de tornar a sortir a la Meridiana i continuar per la carretera nacional 152 fins el primer desviament a mà dreta. Entrant al barri de Vallbona, on encara hi ha casetes amb hortet, el Rec Comtal passa descobert i alguns veïns l'utilitzen per regar. Aquest Rec neix a Montcada, en el lloc conegut com el Reixegó i ja és citat documentalment l'any 966. En època de Ramon Berenguer I, l'aigua d'aquest rec es va portar fins a la ciutat i els barcelonins la van aprofitar fins el 1965.


DOUZE JOURS A BARCELONE, del 1902
Construcción de Rec Comtal a la altura de Montcada 1902
Acueducto de Torre Baró, arriba las ruinas del castillo...
El acueducto de Torre Baró

Durante siglos fue la gran acequia de la que Barcelona se abastecía de agua. Desde su nacimiento en Montcada hasta el corazón de la ciudad, el antiguo trazado del Rec Comtal emerge ahora como una gran obra hidráulica y de Ingeniería...

YOLANDA CARDO
YOLANDA CARDO
Durante siglos fue la gran acequia de la que Barcelona se abastecía de agua. Desde su nacimiento en Montcada hasta el corazón de la ciudad, el antiguo trazado del Rec Comtal emerge ahora como una fuente del pasado cuando se remueve el subsuelo barcelonés: hace pocos años, por ejemplo, al descubrirse los restos bajo el mercado del Born, o ahora en el transcurso de las obras en el intercambiador de Metro y Renfe de Arc del Triomf (en la imagen, tomada ayer, se aprecia un puente y parte del antiguo trazado del Rec). En pocos días se decidirá qué hacer con los restos descubiertos.


UNA MICA D’HISTÒRIA SOBRE AQUEST REC.
Aquesta infraestructura hidràulica és mil·lenària. Deixant de banda l’origen romà, aquest canal va ser construït sota el mandat del comte de Barcelona Mir, el segle X. Fins el segle XVIII va proporcionar enèrgica hidràulica a 13 molins, 10 d’ells, fariners, tanmateix va regar terrenys de Sant Andreu del Palomar i les Hortes de Porta Nova , a més de determinats treballs artesanals que utilitzaven aquestes aigües, com: el tèxtil, o el cuir .Al llarg del segle XVIII els aprofitaments, durant aquest segle, seran intensos i molt ampliats, doncs, calia el subministrament d’aquest primer element a la sempre creixent demanda d’aigua de la ciutat de Barcelona.
Així, l’any 1703 comença per primera vegada el subministrament i utilització d’aquest canal com a recurs de subministrament d’aigua a la ciutat.. Es va construir un conducte que desviava de la sèquia un cert cabdal per regar els arbres de la Rambla. El barri del Raval va ser el primer nucli, dintre de Barcelona, que va tenir fonts publiques i propvinents de Montcada. També d’aquest primer aprofitament d’aquestes aigües, es va aprofitar un altre barri en constant expansió demogràfica: Sant Pere. Aviat aquesta primera canalització des de Montcada a Barcelona representà un nou impuls per permetre el regatge dels conreus i va facilitar la instal·lació d’un bon nombre de fàbriques i prats d’indianes en facilitar l’accés a l’aigua necessària per l’operació de peces tèxtils. L’any 1778 es porta a terme l’apertura de la primera mina , prop del punt d’unió del riu Besos i el seu afluent, El Ripoll.


"Desde lo alto de la de ermita se descubre muy grande porción de tierra hasta las montañas de Berga y de Nuria, que como entonces se hallaban cubiertas de nieve aumentaban la hermosura de la vista.
Descúbrese también todo lo que se ella elVallès, cortado por una multitud de rieras que, sin embargo de estar a la sazón todas secas, parecían que llevaban una porción de agua muy extendida, causando esta apariencia la multitud de arenas muy lavadas que quedan en la madre de ellas. Todas estas rieras, que son un número dieciocho o veinte, vienen a parar al Besòs, de modo que me aseguró el ermitaño que cuando hay grandes lluvias es tal el ruido y la abundancia de agua que se ve extendida por todo Vallès que parece va a inundarlo todo. En Efecto, el territorio del Vallès parece infinito como estas inundaciones, cuya causa y remedios merecen un examen muy serio del gobierno.
Por consecuencia se supone que desde esta eminencia se ve una multitud de pueblos y caserías, lo cual, junto a que también se descubre una grandísima porción de marina, le hacen a uno no saberse apartar de este sitio....."






VÍDEO PRECIOSO

El Rec Comtal apareix documentat al segle XI, el comte Mir va ordenar construir
la sèquia i es va aprofitar el mateix recorregut de l'antic aqüeducte romà que havia portat l'aigua del Besòs, a l'alçada de Montcada, fins a la ciutat.
Del començament a l'acabament del seu recorregut, de prop de 12 km., pels antics termes municipals de Sant Andreu, Sant Martí de Provençals i Barcelona, el rec complia diverses funcions, el abastament d'aigua als habitants, l'explotació per a usos agrícoles i l'utilització per a usos industrials amb l'aprofitament de l'energia hidràulica (molins fariners, petites indústries, etc.).
Al llarg dels segles el rec va anar desapareixent poc a poc del paisatge urbà però ens ha deixat un record en els noms dels carrers de la ciutat: el del Rec Comtal, el de les Basses de Sant Pere, el de la Sèquia i el del Rec.
A l'antic mercat del Born la intervenció arqueològica ha portat a la llum un tram important del rec i més recentment les obres del metro a l'Arc de Triomf han descobert restes del Rec Comtal on es poden veure traces antigues i restes de la pavimentació d'altres èpoques.


El Rec Comtal i els últims pagesos de Barcelona

El Reixegó, a Montcada i Reixac, és el nom de la mina on neix el Rec Comtal. Aquest canal, alimentat antigament pel riu Besòs, va abastir d'aigua els molins, els horts, les indústries i les fonts de Barcelona des del segle X i encara se n'extreia aigua de boca en ple segle XX.

La llarga sèquia, d'uns quants quilòmetres, travessava tot Barcelona fins al mar, però ara només hi ha al descobert el primer tram.



A la seva importància cultural i històrica, el Rec Comtal afegeix l'interès de la fauna i sobretot de la flora que acull. En el marc d'un conveni firmat amb l'Ajuntament de Barcelona, l'Associació Galanthus està estudiant les espècies que s'hi troben. La biodiversitat present en aquest curs d'aigua ha minvat molt. Fins fa pocs anys s'hi pescava el cranc de riu autòcton, avui desplaçat per la invasió del cranc americà. També s'hi troben amfibis i petits mamífers que estan força amenaçats. I en alguns trams es poden observar aràcnids, com la Cystophora citricola, poc comuna a Barcelona, o aquesta més vistosa, coneguda popularment com aranya tigre.

En alguns trams, el curs de l'aigua ajuda a conformar racons acollidors, com la Plaça del Primer de Maig. Juntament amb elements de pedra de l'obra original, hi trobem una densa vegetació de ribera, hàbitat amb un important paper ecològic. També hi veiem plantes aquàtiques, com els creixens, o l'anomenada llengua d'oca. Però el Rec Comtal reflecteix l'impacte de la urbanització, i ara caldria conservar el tram descobert, important per diverses raons.

Sergi Garcia, associació Galanthus
"Primer perquè és un curs d'aigua net en comparació amb d'altres cursos com el Besòs o el Llobregat. Dos, perquè manté uns hàbitats associats, com són els conreus i els petits boscos de ribera, que poden allotjar molta fauna. En tercer lloc, per la qüestió històrica. El Rec Comtal havia estat un rec importantíssim en la història de Barcelona i és això el que pot denotar unes característiques atractives per a l'ús públic."

Al barri de Vallbona, just al costat del brogit de l'autopista, treballen els últims pagesos de Barcelona. El Rec Comtal havia alimentat aquesta zona, la gran horta de la ciutat. L'evolució econòmica i social va anar eliminant el treball agrícola de Barcelona i avui en queda només aquesta mostra. Els conreus són un ecosistema de transició entre la zona construïda i els boscos pròxims i tenen un paper destacat per acollir fauna diversa. Però la urbanització no s'atura i aviat en comptes d'aquestes plantacions hi haurà habitatges i diverses infraestructures. Tot i que hi ha projectes per condicionar el rec i fer-lo visitable, ara com ara no se sap si aquesta sèquia deixarà de servir, definitivament, per regar camps de conreu.


Blog de Milerenda



MARAVILLOSO VÍDEO, GRACIAS SR. JOSÉ JIMENEZ
Foto Arxiu Cuyàs (ICC)







Vista del Puente de Conexión entre Vallbona y Torre Baró en Nou Barris - Barcelona


El Rec Comtal sobrevive a pesar de los 10 siglos...



Bibliografia consultada:
-Diferents edicions del Diari de Barcelona.
-"Los Pozos de Montcada" memòria del Sindicato de la Mina de Santa Coloma de Gramanet, San Adrián del Besós y Badalona. Barcelona any 1911.
-"Historia del Abastecimiento de Aguas de Barcelona" Dr. Pedro Voltes Bou. Editat per SGDAB,SA . Barcelona 1966. 
-"El Rec Comtal" (1822 – 1879) Manel Martin Pascual. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona 1999. 
-Gaceta Municipal de Barcelona "Aprovechamiento del Caudal de agua de los alumbramientos de propiedad del excelentisimo Ayuntamiento, situados en el termino municipal de Moncada" (any 1915).
-"Les Aigues de Barcelona-Montcada. Ilustració Catalana – Edició Popular núm. 757 de 16 de desembre de 1917. 
-"Els Montcada: Una família de nobles catalans a l’edat mitjana 1000-1230" John C. Shideler. Edicions 62 . BCN 1987.
-Francisco Zamora: "Historia de los viajes hechos por Cataluña" 1787 (Biblioteca Nacional de Catalunya).

7 de diciembre de 2016

HERMES REGALO DE MIQUEL, DEL ESTUPENDO BLOG TOT BARCELONA, A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...7-12-2016...!!!

MI VIDA Y MI HISTORIA
 Un caduceo de HERMES, en una inprenta del 1800.
Regalos de Miquel Cartisano, del fenomenal blog Tot Barcelona, muchas gracias Miquel, un abrazo.

Aquí tienen toda la información de la imprenta:

http://totbarcelona.blogspot.com.es/2016/12/una-de-las-primera-maquinas-de-imprimir.html

 Se trata de una máquina de imprenta del 1800, americana, modelo Columbia, de la casa Clymer.

4 de diciembre de 2016

FOTOS ANTIGUES, A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...4-12-2016...!!!

MI VIDA Y MI HISTORIA
Golondrina atracada al moll de Drassanes (port de Barcelona), ca. 1960.
Monument a Colom i edifici de la Duana des de les arcades de les Drassanes Reials de Barcelona, ca. 1950, MMB 7875F.
Pesatge cotó Foto Ballell AFB.
Via Laietana amb la plaça de l'Àngel.
Foto de Jaume Caminal del 1923. Arxiu Municipal del Districte d'Horta-Guinardó.
Imatge d'autor desconegut de l'any 1935 pertanyent a la Col·lecció Club Excursionista de Gràcia conservat a l'Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.
Imatge d'un tramvia a vapor, la primera meitat del segle XX, al seu pas per l'Arc de Triomf captada per un autor desconegut. Pertany al fons Felip Capdevila i Rovira conservat a l'Arxiu Municipal del Districte d'Horta.
Ascensión Casbas al costat del cartell de promoció de vivendes la Cooperativa La Puntual. 1963. Autor desconegut. Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí.
Carrer Gran de Gràcia durant els Fets d'octubre del 1934. Fotografia presa per Antoni Avilés, que pertany al fons del Club Excursionista de Gràcia de l'Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.

2 de diciembre de 2016

http://totbarcelona.blogspot.com.es/2016/12/escritores-reconditos-presentacion-del.html; A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...2-12-2016...!!!


Escritores Recónditos. Presentación del libro en el Ateneo Barcelonés.


Tal y como estaba previsto, ayer, primero de diciembre, se presentó el libro de EERR en el Ateneo Barcelonés.
Nos queda desde aquí dar las gracias a quien ha hecho posible la edición: Parnass Ediciones; a El Laberinto de Ariadna como constructor del proyecto; a ustedes, los escritores que han participado y han hecho posible que las hojas tuvieran un contenido, y a mi amigo Francecs Cornadó, que sin él hubiera sido todo un imposible.

Decir también que jamás imaginé que los escritos que se iban colgando en EERR se pudieran plasmar en el papel, al estilo de la vieja escuela.

Desear a tod@s los que han estado en la reunión, y a l@s que no han podido asistir por causas diversas (que los ha habido), lo mejor, y esperar otro futuro pronto reencuentro, donde tengamos el placer de conocer y escuchar a los nuevos Escritores Recónditos que se nos van incorporando, y que hacen de esta familia una muy especial, unida por la sensibilidad y el amor a la escritura.

Gracias por estar entre y con nosotros.

Tal com estava previst, ahir, primer de desembre, es va presentar el llibre de EERR en l'Ateneu Barceloní.




Ens queda des d'aquí donar les gràcies a qui ha fet possible l'edició: Parnass Edicions; al Laberint d'Ariadna com a constructor del projecte; a vostès, els escriptors que han participat i han fet possible que les fulles tinguessin un contingut, i al meu amic Francecs Cornadó, que sense ell hagués estat tot un impossible.







Dir també que mai  vaig imaginar que els escrits que s'anaven penjant en EERR es poguessin plasmar en el paper, a l'estil de la vella escola.




Desitjar a tots els que han estat en la reunió, i als que no han pogut assistir per causes diverses (que els hi ha hagut), el millor, i esperar un altre futur ràpid retrobament, on tinguem el plaure de conèixer i escoltar als nous Escritores Recónditos que se'ns van incorporant, i que fan d'aquesta família una molt especial, unida per la sensibilitat i l'amor a l'escriptura.







Gràcies per ser hi amb nosaltres.


Amalia Sanchis, Felipe Sérvulo, Miquel Cartisano y Francesc Cornadó.

Idem

La sala llena...un placer.

Idem

Mi amigo Cornadó, a la derecha de la imágen.

La mesa.

Francesc Cornadó.

Una nota de color.

El maestro Beneyto en primer término. Sin él no habría la magnífica imágen del oleo que nos cedió para la portada de EERR.  A la izquierda de la foto, Albert Tugues, uno de nuestros más apreciados escritores recónditos.



Estimados Miquel y Francesc, estupenda presentación de vuestro libro, Escritores Recónditos,mi enhorabuena por el libro, un abrazo fuerte a tod@s los que han hecho posible esta magnífica iniciativa.